El Ple Municipal de febrer va aprovar, amb la unanimitat de tots els grups i del regidor no adscrit, una declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. El text comença advertint que “han estat molts els avenços aconseguits, però persisteixen les desigualtats, la discriminació, i la violència vers les dones pel fet de ser-ho. Davant d’aquest fet no caben tebieses i no és comprensible ser neutrals”.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones l’any 1975. Des de llavors “és un dia de celebració pels avenços que hem aconseguit al llarg de la història, i de reivindicació pels que ens queden per aconseguir en matèria d’igualtat entre homes i dones en tots els àmbits de la vida”. Segons apunta la declaració, “és indubtable que Espanya és referent en matèria d’igualtat, i el nostre marc normatiu és exemple per a molts països que ens reconeixen la ferma defensa dels drets de les dones, situant-nos al capdavant de l’índex europeu d’igualtat de gènere”.
El text assegura que “enguany ens convoca la necessitat de refermar tots els avenços aconseguits, deixant de costat el soroll que pretenen fer alguns sectors en sentir amenaçats els seus privilegis adquirits a la societat masclista, amb uns valors on el paper de la dona en general i al llarg de la història ha estat ignorat i infravalorat”.
L’aspecte laboral és, òbviament, un dels que menciona aquesta declaració institucional: “Veient les dades dels diferents indicadors, com ara els de salaris o sectors productius, es constata que les condicions de treball de les dones són pitjors que les dels homes i que, per exemple, tenen poca presència en determinats sectors professionals i en càrrecs de direcció empresarial”.
Pel que fa a la violència contra les dones, la declaració recorda que “fins fa uns anys el pensament generalitzat era que aquesta violència era conseqüència d’actituds individuals i de l’àmbit privat, però, gràcies als avenços conquistats i a la major sensibilitat per part de la societat, s’ha aconseguit situar-la al centre de les preocupacions, amb categoria de problema social i amb l’obligació de donar resposta immediata des dels poders públics. Les violències de gènere constitueixen la cara més fosca de la desigualtat”.
La declaració referma el compromís amb les dones des de l’àmbit municipal, i destaca que “hem de seguir amb el compromís de construir una societat igualitària, que garanteixi els drets de totes les persones. Aquests compromisos s’han de plasmar en el disseny i gestió de les polítiques locals que converteixin a les nostres societats en motors de transformació”.
En l’apartat dels acords, la declaració anuncia un compromís per “intensificar els esforços en el desenvolupament de polítiques encaminades a fomentar l’ocupació, l’empoderament, i l’educació per la igualtat d’oportunitats”. També s’acorda “incorporar la perspectiva de gènere en tota l’activitat local, i establir una coordinació adequada entre les diferents àrees del govern local”, o “actualitzar els sistemes i protocols d’actuació en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat en coordinació amb totes les entitats implicades”.
La declaració tanmateix acorda “plantejar sistemes de recopilació de dades desagregades per comprendre i abordar les desigualtats de gènere per tal que, de la seva anàlisi, puguem oferir una resposta apropiada i eficaç”. I per últim, també s’explicita el compromís d’ampliar “el sistema d’atenció a les víctimes de totes les formes de violència masclista contra les dones en el marc de les nostres competències, avançant en la millora dels sistemes de detecció primerenca, situant en el centre de totes les mesures els drets de les víctimes i el seu empoderament”.
