La biblioteca Josep Soler Vidal ha acollit aquest dijous, 15 d’octubre, una taula rodona sobre els discursos d’odi i què podem fer per contrarestar-los. Hi han participat persones que s’hi enfronten cada dia i que treballen per l’educació i la divulgació, dues de les principals armes que tenim per lluitar contra aquesta xacra. A partir d’experiències reals s’han abordat qüestions com el paper de les xarxes socials, la desinformació, els estereotips i la responsabilitat col·lectiva en la construcció d’una societat més inclusiva.
La sessió ha estat moderada per la secretària d’Igualtat de Drets i No Discriminació del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Georgina Pol, que ha remarcat que, actualment, els discursos d’odi “han passat de l’entorn digital a peu de carrer”, i que cal “un pacte d’igualtat de tracte i un pacte nacional que ja estem treballant. Perquè, com estan manifestant les persones que pateixen racisme, o islamofòbia, o altres discriminacions, cal tenir més sensibilització, més empatia, protocols d’actuació i molta, molta formació”.
Els i les participants a la sessió han pogut escoltar de primera mà els testimonis de diferents comunicadors i activistes: Ruxxo, exfutbolista, raper, i agent de la Guàrdia Urbana; Chayma Rachdi, humanista i comunicadora especialitzada en drets humans; Shaun Debnath, creador de contingut a xarxes que parla d’identitat índia-catalana i antiracisme; Suiry Sobrino, periodista especialista en comunicació i gènere; i Oliver Peña, director del Fons Català de Cooperació al desenvolupament. Tots i totes tenen orígens diversos, han experimentat en les seves carns els discursos d’odi i tenen clar el que fa falta per desactivar-los. Debnath diu que “la clau és no prendre-s’ho de manera massa personal i, a partir d’una base més teòrica, pensar que l’altra persona té problemes internalitzats, a nivell de consciència i valors, que s’han de tractar”. Rachdi parla “d’explicar la realitat amb estadístiques, amb informació verídica, més enllà d’un estereotip o una idea. I després existeixen mecanismes de denúncia que podem utilitzar”. Per a Ruxxo, no s’ha de deixar “que ningú et digui com és una persona o una cultura, sinó que l’has de conèixer per tu mateix. D’aquesta manera, el discurs d’odi es dilueix”. I per Oliver Peña, la base de tot és l’educació i la pedagogia: “hem de començar a revisar quines són les maneres d’educar que tenim a les escoles públiques i privades. Crec que és essencial connectar amb realitats d’arreu del món que ara també ens afecten aquí. Això hauria de ser una assignatura obligatòria a totes les escoles”.
Enguany el GavàMón posa el focus en la igualtat de tracte i la no discriminació com a valors fonamentals per construir una societat més justa, inclusiva i cohesionada. La mostra de drets humans aposta per una societat més justa i inclusiva, promovent el respecte a la diversitat, la igualtat de tracte i la defensa dels drets de tothom, alhora que fomenta la prevenció i detecció dels discursos d’odi.
