Un grup d’usuaris de vehicles clàssics ha convocat una trobada de vehicles Seat Ibiza de primera generació. Tindrà lloc al pàrquing soterrat del Centre Comercial Barnasud el proper dissabte, 27 d’abril, a partir de les 10 del matí. El centre els hi ha habilitat 72 places d’aquest aparcament fins les 15:00 hores, i en aquest temps tothom que vulgui podrà baixar a veure aquestes peces clàssiques de l’automoció espanyola.
De fet, tal i com ens explica un dels organitzadors de la trobada, el gavanenc Juan Galindo, “justament el mateix dia de la trobada, el 27 d’abril, es compliran 40 anys exactes des de que l’any 1984 va sortir de la cadena de muntatge de Seat a la Zona Franca el primer Seat Ibiza”. En aquell moment “Fiat acabava d’abandonar Seat a la seva sort, i el Seat Ibiza va ser el primer vehicle que la marca va fabricar en solitari. Va ser un cotxe que va marcar un abans i un després perquè el seu èxit va donar vida a Seat fins que, temps després, la va adquirir el grup Volkswagen. Així doncs, el Seat Ibiza va marcar una era entre l’abandonament de Fiat i l’arribada de Volkswagen”.
Els organitzadors esperen al voltant d’una cinquantena de Seat Ibiza d’una primera generació que “abasta des del primer model, l’any 1984, fins els que es van produir l’any 1993”. Està previst que en aquesta trobada hi participin “models de totes les versions que es van fabricar del Seat Ibiza, prop de quinze entre versions bàsiques, esportives, i models entre gama. Per exemple, tenim confirmada la presència d’un Cabrio vermell que és un model únic”. Entre els usuaris que es trobaran a Barnasud el proper dissabte, a més, no només n’hi ha que viuen aquí a prop sinó que, per exemple, “ens venen dos italians i alguns de Madrid o Saragossa”. Un d’aquests usuaris serà, evidentment, el propi Galindo, que portarà el seu Seat Ibiza SXI de color blau “fabricat l’any 1990 tot i que es va matricular l’any 1991”.
Aquells primers Seat Ibiza “encara conserven molta tecnologia de Fiat de finals dels anys 70 i principis dels 80”, i evidentment són vehicles “molt austers, espartans diria jo, que estan a anys llums de la comoditat i seguretat dels vehicles actuals”. Tot i això, “ja van introduir dues novetats que en el seu moment van ser capdavanteres: alçavidres elèctrics a les portes davanteres, que els portaven les versions esportives i en aquella època era una comoditat de luxe, i fins tot alguns portaven tancament centralitzat”.
Galindo vol posar de manifest que “els vehicles clàssics són una cultura que cal preservar i potenciar, actualment aquests cotxes estan una mica criminalitzats per qüestions mediambientals però nosaltres defensem que són cultura perquè promouen l’essència d’allò antic, són objectes de culte”. Una cultura gens fàcil de mantenir, per cert, perquè evidentment ja no existeixen peces de recanvi per a aquests cotxes: “Has de tirar de tallers de desballestament o de llocs a internet de compra venda entre particulars, tot peces usades. Sí que pots trobar alguna peça nova genèrica, però pràcticament no existeixen i al final s’han d’emprar peces de segona mà”.
