El joier gavanenc Abraham Vázquez participa en la segona edició del Projecte Denísova, una exposició itinerant que pretén posar en valor a l’actualitat la història de la joieria. Hi participen una quarantena de joiers que reinterpreten alguna joia antiga per tal de ser exposada en diverses parts d’Espanya. Vázquez s’ha fixat en un collaret d’ossos i dents trobat al jaciment d’Skara Brae, al nord d’Escòcia, i datat a l’any 3.000 abans de Crist.
Vázquez ja va participar a la primera edició del Projecte Denísova amb una peça de variscita, que és tan típica de la història de Gavà. Per aquesta segona edició, l’artista gavanenc ha volgut continuar utilitzant “la gema de la variscita, amb la qual tinc una forta connexió i per la qual tinc veritable passió, així que per aquesta segona edició no volia deixar de donar visibilitat a la variscita tant com a material d’elaboració de joies al Neolític com a material important a les mines gavanenques”.
Amb la seva reinterpretació Vázquez ha volgut transmetre “a través de la variscita el que en aquell moment es transmetia, que és la manera com aquella societat ressaltava a la persona, la seva valentia i la seva vàlua en un moment històric que era molt màgic”. Utilitzar la variscita té per a Vázquez un significat molt important, “per una qüestió d’identitat personal ja que, en el moment en que surt la variscita en alguna joia, se m’identifica molt tant a mi a nivell personal com a la ciutat de Gavà ja que no hi ha ningú més que faci joieria de variscita”.
La diferència principal entre el collaret original i el reinterpretat per Vázquez està en que, “a banda de que una de les peces sigui un ullal, en aquesta versió he volgut ressaltar més el poblat, així que la gema està integrada en el poblat i en el seu interior representant el que trobava la societat en quant a la màgia que feia d’unió”.
El joier gavanenc destaca que les reinterpretacions del Projecte Denísova “volen que la societat conegui com es realitzava aquest tipus de joieria i com es fan actualment amb les tècniques de que disposem. La intenció és descobrir perquè es van fer aquestes joies en el seu moment, quin valor podem transmetre amb elles, i d’aquesta manera intentar propiciar que la nostra societat torni a veure la importància que té la joieria a la nostra cultura”.
El nom del projecte està agafat d’un jaciment a Sibèria “on apareix una joia de 50.000 anys molt difícil de realitzar en aquella època, i aquesta troballa fa veure que podem intentar donar a conèixer la joieria a través de la història”.
