Titan Desert
Soriano, en un moment de la Titan Desert (Imatge: cortesia Albert Soriano)

Albert Soriano, membre del Club Ciclista Ratpenat, ha aconseguit completar l’Škoda Titan Desert Morocco, una de les competicions de ciclisme de muntanya més exigents del món amb un recorregut de 600 quilòmetres i un desnivell acumulat de 6.000 metres. Era la segona vegada que ho intentava, l’any passat no la va poder completar perquè la Covid el va forçar a abandonar a la penúltima etapa. Enguany, però, ha pogut acabar aquesta cursa, que va tenir lloc al Marroc entre el 28 d’abril i el 3 de maig, i la seva posició va ser la 343 de 427 competidors que van acabar la cursa. Soriano va completar les sis etapes de la prova en un temps total de 37 hores, 34 minuts i 07 segons.

El ciclista del Ratpenat està molt content d’haver pogut completar una prova tan dura: ”Jo porto des del 1992 entrenant i competint en proves molt exigents, i aquesta és una prova que sempre m’ha cridat l’atenció. Crec que alguns ciclistes som especials en el sentit de que ens agraden aquest tipus de reptes, posar el nostre cos al límit per veure fins on som capaços d’arribar”.

La Titan Desert té dues parts ben diferenciades. Les primeres tres etapes transcorren a la serralada de l’Atles i és “on hi ha les ascensions més difícils i ens trobem amb temperatures de fins a 6 graus”, mentre que les tres etapes restants són directament al desert “amb temperatures que sovint passen dels 40 graus”. A Soriano li agrada més la segona part més plana, la del desert, perquè “no és gens fàcil per una persona de constitució gran com la meva fer pujades a l’Atles, són pujades que poden arribar a un desnivell acumulat en un sola etapa de 2.400 metres. No soc pas escalador, i és en aquestes pujades llargues i intenses on pitjor ho passo”. De fet, Soriano ens ha destacat que ve del món del Triatló i que, per tant, “estic acostumat a entrenar amb temperatures molt altes, per tant els 40 graus del desert de les tres darreres etapes no m’afecten tant com les pujades de les tres primeres etapes”.

De les sis etapes de que consta la Titan, una és especialment complexa ja que “es fa en dos dies i es una marató en la que no tens cap mena d’assistència, ni mecànica ni física ni de cap tipus. Això vol dir que, quan surts al matí el primer dels dos dies, t’ho has d’emportar tot a sobre, des de sac de dormir fins a menjar i beguda pels dos dies de cursa”. També hi ha altra etapa en la que “et marquen la primera part del camí però, a partir d’un determinat punt, només et donen uns punts de coordenades i tu has d’arribar com puguis a meta sense tenir una ruta prèviament traçada, només guiat per la navegació GPS. Això fa que, per exemple, si et trobes una duna en la línia recta que tu et marques hagis de decidir tu tot sol per on la passes, si per la dreta, per l’esquerra o per sobre”.

Tot plegat fa que, òbviament, la part física de la preparació sigui molt important “però la part mental ho és igualment perquè estàs corrent en escenaris al quals aquí no estem gens acostumats. Per exemple, pedaleges en bancs de sorra infinits o en extensions tan exageradament grans que, quan arribes al límit de l’horitzó, el que veus per davant torna a ser el mateix que veies abans d’arribar, i això obliga a tenir una gran força mental. Hi ha molts moments de crisi que requereixen d’una gran capacitat mental”.