Juan Cuenca presenta a la Biblioteca Josep Soler Vidal la seva segona novel·la, La aparente normalidad, que ha estat ja editada per Ediciones Carena. En aquesta novel·la, Cuenca s’endinsa dins del món de la bipolaritat arran “d’una amiga meva que la pateix i que em va demanar que escrigués d’aquesta malaltia mental, que expliqués el que pateix la gent com ella que ha de mostrar sempre que està normal quan en realitat estan passant moltes coses pel cap i han d’amagar a tothom aquesta condició per no ser estigmatitzats”.
Amb aquest inici verídic, Cuenca construeix una ficció protagonitzada per Victoria, una crítica literària que és bipolar i que comença a investigar el passat de la seva família per acabar descobrint secrets molt foscos enterrats durant dècades.
No només la protagonista és bipolar, sinó que “també m’interessava molt que la pròpia forma de la novel·la fos bipolar: com que estic explicant la història d’una persona bipolar volia fer-ho des del seu punt de vista, volia ficar-me en el seu cap, en la seva ment, per veure com poc a poc el personatge es va destrossant, es va desmuntant, per acabar finalment acceptant la seva condició i continuar així amb la seva vida”. Per aconseguir això, “la meitat de la novel·la està narrada en primera persona però, com que el tractament que la família dona a aquesta malaltia afecta molt a les persones que la pateixen i és també molt important, utilitzo el narrador omniscient tradicional per explicar tota la història de la seva família al llarg de 100 anys. Per tant, al final el resultat és una novel·la que, en la seva forma, també és absolutament bipolar”.
La aparente normalidad és una obra de ficció però, com queda clar, té també un important caire social. Això és totalment intencionat, ja que “una de les coses que més em preocupen sempre que escric és el punt de vista social. Òbviament m’agrada entretenir i crec que la literatura ha de tenir aquest punt d’entreteniment, però la part social sempre m’ha interessat que estigui present. En aquest cas, estic fent una denúncia molt clara, que és el que em va demanar la meva amiga, però també ho estic explicant tot de manera divertida sense caure en el ridícul”.
Aquest darrer punt “em preocupava molt, ja que el personatge no podia estar en els extrems, és fàcil caure en la trampa de que, com que les persones bipolars tenen els dos pols, acabar presentant un personatge que fos ridícul. He escrit la novel·la des del respecte i l’amor cap aquestes persones”.
Cuenca presentarà, doncs, La aparente normalidad el proper 11 d’octubre, a partir de les 18:30 hores, a la biblioteca Josep Soler Vidal.
