El Servei de Farmàcia de l’Hospital de Bellvitge ha posat en marxa un projecte innovador per millorar l’adherència al tractament immunosupressor en les persones trasplantades de ronyó, un factor clau per garantir la supervivència de l’òrgan i la salut a mitjà i llarg termini després del trasplantament.
Detectar els riscos a temps, clau per millorar els resultats
El projecte s’emmarca en un programa d’atenció farmacèutica iniciat l’any 2022, que estableix que la primera visita amb la farmacèutica hospitalària es faci de manera coordinada amb la primera visita mèdica i d’infermeria després del trasplantament renal. Aquesta trobada personal, que té lloc al Servei de Farmàcia, permet explicar amb detall el tractament, resoldre dubtes i establir una relació de confiança des del primer moment.
«La detecció precoç de possibles dificultats durant els primers mesos després del trasplantament pot marcar la diferència en l’evolució a llarg termini», expliquen les farmacèutiques hospitalàries Ariadna Padullés i Clara Ribera, impulsores del projecte.
Un projecte en dues fases
La iniciativa es desenvolupa en dues fases. La primera, iniciada el gener de 2025, consisteix en visites presencials d’atenció farmacèutica entre els sis i els vuit mesos després del trasplantament. En aquestes visites s’avalua si la persona segueix correctament el tractament, si ha tingut efectes adversos o si hi ha possibles interaccions amb altres medicaments. Quan es detecta alguna incidència rellevant, s’activa una derivació directa a la secció de Trasplantament Renal del Servei de Nefrologia.
La segona fase, actualment en desenvolupament, incorporarà un sistema telemàtic automatitzat que permetrà fer un seguiment continuat mitjançant preguntes enviades per SMS, basades en un qüestionari validat sobre adherència i coneixement del tractament. Aquest sistema quedarà integrat a la història clínica i es complementarà amb indicadors objectius, com el control de la medicació dispensada i els nivells de determinats fàrmacs a la sang.
Aquest model permetrà detectar situacions de risc de manera més precoç, reduir visites innecessàries i centrar els esforços assistencials en les persones que més ho necessiten.
