1939. Aquesta és la data de la factura més antiga de l’avi Miguel Castillo que les germanes Maribel i Montse Salas han trobat en els arxius de la botiga que va obrir el seu avi. Elles creuen que la botiga ja estava oberta abans, però oficialment aquesta és la data en la que és segur que la botiga ja estava oberta en el seu primer emplaçament, a la carretera de Santa Creu de Calafell número 32. “Llavors allà no hi havia res, ni pisos ni res, el número 32 era un descampat”, ens explica la Maribel.
Després es va urbanitzar tota aquella part de Gavà, i la consolidació de la fàbrica Roca els va anar molt bé perquè “hi treballaven milers de persones que passaven per davant de la botiga, i l’avi venia no només bicicletes sinó també motos, especialment Vespas, Vespinos i Derbis”. Quan el Miquel es va fer gran va entrar a treballar la Maribel, que de seguida va veure que “havia de formar-me, així que vaig començar a agafar tots els catàlegs i a aprendre tot el que vaig poder”. Després va entrar a treballar la seva germana Montse, a qui “li vaig ensenyar des del primer dia tot el que jo sabia, perquè entenia que tot el que sabia ho havia de passar, així és més fàcil treballar”.
La botiga es va traslladar al número 25 de la mateixa carretera Santa Creu de Calafell, i ja al 2019 van venir a aquest local del carrer Antoni Gaudí on són ara perquè “necessitàvem espai per arreglar i netejar les bicicletes, i aquest local ens ho permet i al final podem donar un servei molt més complet”.
I aquí al carrer Gaudí és on el llegat de l’avi Miquel, de gairebé 90 anys, acabarà per morir si ningú se’n vol fer càrrec: la Maribel i la Montse es jubilen i ja han anunciat que la botiga Bikes Miguel Castillo tancarà el proper 30 de juny. El motiu principal és l’edat, “ja em toca jubilar-me”, ens diu la Maribel. Però tampoc ens amaga que “la part administrativa és cada vegada més complicada, Hisenda als petits ens ho posa molt malament, cada vegada ens demanen més i cada vegada tenim menys temps per estar per la gent i per reparar, acabes passant més hores davant de l’ordinador”.
Elles estan obertes a que algú agafi la botiga, però no és fàcil trobar una persona que se’n vulgui ocupar i que, a més, entengui de bicicletes. “A la família no hi ha ningú, però sí estem buscant alguna persona que segueixi amb el negoci perquè hi ha molts clients que necessiten aquest punt de referència. Hi ha molta gent que vol tenir una persona que els sàpiga cuidar les seves bicicletes perquè per a ells és molt important això, així que si trobéssim algú ens donaria una alegria”.
El problema és que la botiga no la pot agafar qualsevol persona: “Ha de ser algú que sàpiga, perquè si el que ve ha de buscar algú altre que faci el que ell hauria de saber, no se’n sortirà”.
Tant de bo tinguin sort i trobin a la persona adequada. Seria una manera de mantenir viu el llegat de l’avi Miquel ara que la Maribel i la Montse han decidit plegar. Una decisió que no té marxa enrere: “Sap greu perquè els clients són com família, i abaixar la persiana definitivament et toca el cor. Però tot té un final i has d’estar preparat per saber veure quan has arribat al punt i final. I jo crec que el meu punt està aquí. Ja m’agradaria estar més temps, però estic molt esgotada i necessito parar. Tinc 62 anys i quan la salut envia senyals, has de deixar-ho estar i dir prou”.
