La biblioteca Josep Soler Vidal va acollir la presentació del primer llibre escrit per la il·lustradora Gisela Navarro, «Brillantes y olvidadas», la història de les dones artistes pertanyents a la Generació del 27 que és protagonitzada per la pintora Maruja Mallo. Navarro explica que la idea de fer aquest llibre li va venir quan va veure el documental «Las Sinsombrero», de la guionista catalana Tània Balló, i va contemplar per primera vegada una imatge de Mallo: «vaig començar a buscar coses sobre la seva vida i obra, i em vaig sentir molt malament de no conèixer una persona que era tan important i que havia impactat de manera tan gran en la història de l’art del segle XX. Vaig començar a fer recerca des d’aquest sentiment d’una mica de vergonya».
I és que poques són les persones que coneixen a les dones que van formar part de la Generació del 27. Les seves obres estan al mateix nivell que les dels seus companys homes, però han estat ells els únics que han transcendit. Fins ara, quan estan apareixent algunes iniciatives que tracten d’impulsar el coneixement de noms com la mateixa Maruja Mallo, Ernestina de Champourcín, María Teresa León, Concha Méndez, María Zambrano, Rosa Chacel, Josefina de la Torre, Margarita Gil Roësset o Margarita Manso. Una d’aquestes iniciatives és «Brillantes y olvidadas». L’autora «no volia crear només referents masculins al voltant de Maruja Mallo, perquè si ho feia tornava a reeditar el què ha passat sempre, així que el que he intentat ha estat recuperar totes les dones que ella tenia al seu voltant, per posar-les en relleu i donar-les la importància que també es mereixen».
Las Sinsombrero
Maruja Mallo va ser una pintora gallega, un dels majors exponents del cubisme i el surrealisme a Espanya i considerada una musa de la Generació del 27. Formava part del grup d’artistes conegut com «Las Sinsombrero», nom que respon al gest de treure’s el barret en públic que van protagonitzar Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, segons van dir, per alliberar les idees. En plena dictadura de Primo de Rivera i en una Espanya tancada al món, aquesta acció els va convertir en rebels, especialment a les dones. Per a elles, prescindir del barret implicava abandonar la cotilla de l’època i no conformar-se amb el paper d’esposes i mares que la societat les adjudicava.
