Torna a l’actualitat un dels conflictes urbanístics més importants de Gavà: El Pla de Ponent. El darrer espai de connexió verda entre el delta i Garraf, el pulmó de la ciutat, la porta de l’Espai Natural del Garraf, un paisatge únic de més de 200 ha.
Aquest espai defineix el Gavà verd que ens diferencia i singularitza de la metròpoli. El projecte d’urbanització d’aquest espai trenca amb el Gavà verd que estimem.
No n’aprenen. Es gesta una nova bombolla, i Gavà n’és víctima. El Pla de Ponent ve d’un desenvolupisme propi del segle passat, aprovat d’acord amb una llei desfasada de 1991. La població, a Catalunya i a l’Estat, s’ha estabilitzat. Difícilment creixerà. Cal realment destruir aquest espai lliure per posar-hi ciment i asfalt amb l’excusa que falten pisos? Perquè el que falten són pisos barats, de lloguer, socials. I Gavà en té molts, de buits.
Cal reformular el model de creixement de Gavà. La bogeria desenvolupista i neoliberal del segle XX ens ha portat contaminació, canvi climàtic, enriquiment de pocs i empobriment de molts, marginació social… És aquest el model del PSC per al Gavà del futur? Un Gavà brut, empobrit, contaminant, sense natura, sense cinturó verd, amb pisos a preus de bogeria als quals només accedeixin els rics?
Demanarem replantejar i repensar el model, i que no ho decideixin als despatxos. A qui serveix el PSC? Al poble que l’ha votat o als fons voltors i a l’IBEX? Que ho preguntin a la ciutadania. Cal una consulta. S’hi atreviran? Ah, calla! Que deuen molts milions als bancs, i ja se sap: qui paga, mana.
Lluitem per capgirar-ho.
Salut i República!
