Els tradicionals campaments de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME) arriben enguany a la seva 52ª edició. En aquesta ocasió el terreny d’acampada escollit és a Riugréixer, a Bagà, a la comarca de Berguedà, i totes les places estan ja exhaurides des de fa temps.
Com sempre, hi haurà tres modalitats amb les seves dates pròpies: el campament base, per a infants nascuts de 2014 a 2019, serà del 2 al 10 d’agost. La secció AiT (Anada i Tornada), per a infants nascuts entre 2011 i 2013, té les mateixes dates, però faran una sortida de 5 dies i la resta els passaran al campament base. Per últim, el campament itinerant, que és per a joves nascuts entre 2008 i 2010, sortirà el 31 de juliol i “faran una ruta pels Pirineus, per la zona del Cadí de la Catalunya Nord”, ens explica Brugués Comas, presidenta de la UME. Arribaran al campament base per estar-s’hi allà els darrers dos dies, fins el 10 d’agost.
Històricament, ens recorda Comas, sempre s’havia fet el campament itinerant “per tal que aprenguin a ser autònoms a la muntanya, que sàpiguen com gestionar una sortida de diversos dies”. El campament AiT, en canvi, el van idear perquè “potser a algunes edats ja s’avorreixen al campament base, ja que les activitats són més estàtiques i d’esplai. El d’Anada i Tornada seria, doncs, un punt intermedi entre el campament base i l’itinerant, pel qual encara potser no tenen edat suficient per anar carregats per la muntanya”. En total hi aniran 16 monitors que s’hauran d’encarregar de 27 infants al campament base, 11 al campament AiT, i 14 a l’itinerant.
Els campaments de la UME ja es van fer en aquest terreny d’acampada de Bagà alguns anys abans de la pandèmia. Ara tornen perquè a l’entitat li agraden les seves característiques: “És una zona bastant fresca, no té piscina però sí té riu per poder-nos refrescar. Al campament hi ha cuina i menjador d’obra, i si plou molt tenim lloc per aixoplugar-nos”. No estan les coses, a més, per perdre molt de temps buscant llocs d’acampada, ja que “l’any passat va sortir una nova regulació degut al tema dels aiguats, i moltes instal·lacions van haver de sortir del mercat, així que ara costa molt trobar llocs per acampar perquè hi ha menys espais, i com que costa molt trobar-los els has de tancar amb molta anticipació. Aquest terreny ja el coneixíem, ens agradava, no està molt lluny i les instal·lacions estan força bé”.
El riu que hi ha a prop, per cert, “passa molt més a baix de la zona on estem acampats, i en cas de crescuda no tindria cap afectació a on som nosaltres, la seguretat és total”.
52 anys de campaments són molts, i ja són unes quantes les generacions que han passat per aquí. Això té un efecte curiós, ja que “aquí plantem la llavor de la que sortim molts dels monitors que estem a la UME”. D’altra banda, als campaments també es transmeten els valors de l’entitat excursionista, que bàsicament passen per “aprendre a estimar i a respectar la natura, a banda d’aprendre a ser autònom a la muntanya”.
