El gavanenc Iván Salmerón ha quedat segon en el XXXI Campionat del Món de Pesca per clubs, en la modalitat de llançat Mar Costa, que és pesca des de platja. Salmerón era un dels set integrants de l’equip Kali Kunnan Bon Pastor, que va quedar subcampió només per darrera de l’equip murcià, el Club Santa Lucía, que va quedar primer. En aquest campionat competien equips d’Itàlia, Portugal, França, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Xipre. L’esdeveniment es va celebrar entre l’11 i el 18 de maig a la ciutat francesa de Bias, a uns 150 quilòmetres al nord de Sant Sebastià.
Salmerón està “molt orgullós” d’aquest subcampionat, més encara atenent al fet que “a mi em van fitxar fa molt poc temps, el desembre passat, perquè van veure les meves marques i els vaig agradar molt. És un somni anar a un campionat tot just després que et fitxin i, a sobre, ser subcampions”. El Bon Pastor, però, abans d’aquest campionat ja havia aconseguit fa tres anys ser campions del món de pesca.
Els equips d’aquesta competició poden arribar a estar integrats per set pescadors, però només pesquen cinc. En el cas de l’equip de Salmerón hi havia “un pescador gran, molt experimentat, que ens fa una mica de capità però ell no pesca, i habitualment en cada equip sempre hi ha un pescador de més per si algú es cansa ja que el campionat es fa al llarg de cinc jornades”.
El campionat es basa en la tècnica de captura i alliberament: “Quan agafem un peix el fiquem al cistell amb un oxigenador, i llavors ve un jutge que el mesura i li assigna una puntuació no només en funció de la mida sinó també de l’espècie, ja que no totes les espècies tenen el mateix valor. Després de fer aquesta valoració, llavors tornem a llençar el peix a l’aigua”.
Potser els no iniciats podríem assumir que la sort és el principal component de la pesca, però Salmerón ens destaca que “segurament només és un 20% de tota la feina”. La resta, doncs, és tècnica, i en aquest apartat hi ha molts aspectes a tenir en compte: “El primer que es necessita és molta experiència, un factor determinant per exemple a l’hora del llançament ja que alguns poden arribar a fer 80 metres i altres podem fer 200 metres de distància. També és important fer un bon estudi de la platja i saber quines espècies hi ha perquè algunes mengen a nivell de terra, altres a mitges aigües i altres per dalt, i en funció d’això és com has de construir l’aparell”. L’espècie que es vol pescar també determina l’esquer que s’ha d’emprar ja que “directament segons l’esquer que utilitzis al teu objectiu no li agrada i mai picarà”.
La qualitat de l’aigua és altre factor que el pescador ha de tenir molt present ja que “si l’aigua està molt neta i transparent hem de pescar amb aparells que són molt, molt però molt fins, i si està més bruta llavors podem anar amb aparells de més gruix. A més, si l’aigua està tranquil·la també s’ha d’anar més fi, perquè en aigües quietes els peixos no piquen amb aparell gros”.
També s’utilitzen altres tècniques per exemple a les nits, ja que “si els peixos estan molt actius no hi ha problema, però si no és el cas llavors utilitzem unes perles amb llum ultraviolada que veu el peix i s’acosta perquè és curiós”.
