Cas de poligàmia de mascle rapinyaire al Garraf

Gràcies a la monitorització dels nius i a l’anellament de les àguiles del Parc del Garraf, durant aquesta darrera època de nidificació s’ha pogut veure un cas de poligàmia d’un mascle d’un dels tres territoris, que va copular amb una femella jove divagant. Tot i que els biòlegs no han pogut esbrinar més d’aquesta visita inesperada, sí que se sap que la interacció amb exemplars més joves durant el període de cria podria ocasionar el fracàs reproductor de la parella.

Actualment al Parc del Garraf hi ha tres territoris d’àligues cuabarrades ocupats. La presència d’una població de joves divagants en dispersió d’aquesta espècie té una gran importància pel manteniment d’aquests territoris, donat que permet la ràpida substitució d’aquells individus de les parelles reproductores que desapareixen.

Enguany, al territori B s’ha pogut observar una situació insòlita gràcies a les càmeres ubicades al niu i a les anelles de lectura a distància amb les que estan marcats els individus d’aquesta parella. El mascle esta equipat amb l’anella KZ i la femella amb la MK. Aquestes marques permeten una millor monitorització i coneixement de la parella per tal de poder gestionar millor els seus requeriments.

A l’inici de la temporada de cria, el 6 de desembre del 2019 les càmeres van captar al mascle d’aquest territori copulant amb una nova femella no marcada. Això va fer pensar en un recanvi de la femella d’aquest territori. Un mes després però, el 9 de gener del 2020, les càmeres van captar una nova còpula, aquest cop amb la femella habitual d’aquest territori, marcada amb l’anella MK, amb la que va continuar la resta del període reproductor.

Tot i que la poligàmia ha estat descrita per diverses espècies de rapinyaires, per l’àguila cuabarrada només s’ha descrit un únic cas d’un trio reproductor format per dos mascles i una femella a l’Alt Camp. El període reproductor és un període especialment sensible, i qualsevol pertorbació pot provocar-ne el fracàs. Tot i que no hem pogut esbrinar quelcom més d’aquesta visita inesperada, la interacció amb exemplars més joves durant el període de cria podria ocasionar el fracàs reproductor de la parella.

La monitorització dels nius amb les càmeres, conjuntament amb el marcatge individualitzat amb anelles de lectura a distància ens permeten obtenir un major coneixement d’aquesta espècie per poder-la gestionar millor i treballar per la seva conservació.

 

PUBLICITAT