Els centres de fisioteràpia i osteopatia afronten una complicada tornada a la normalitat. La desescalada proposada pel govern central arran de la crisis del coronavirus deixa moltes ombres en una professió on el contacte físic amb el client és imprescindible en molts casos.
Florian Gimenes, fisioterapeuta i osteòpata al centre Osteo y Mente, ens ha confirmat per exemple que, com a mínim, fins a principis del mes de juny el centre no obrirà portes: “A la part de fisioteràpia encara sort que hi ha moltes màquines que poden ser utilitzades directament pels usuaris si van correctament protegits, però a la part d’osteopatia la gent està immobilitzada i en roba interior estesa en una llitera, i jo he d’estar tocant i sentint, el meu instrument de treball són les meves mans, així que ara mateix ho veig una mica arriscat”.
Gimenes apunta que, en aquests casos, es podrien posar en pràctica mesures com ara “la desinfecció de la llitera entre pacient i pacient, però em tindria que canviar de roba amb cada pacient i ara és molt complicat portar a terme una seguretat total perquè, per molt que jo vagi amb visera, ulleres, mascareta i guants, al final he de tocar sempre al pacient i és totalment impossible mantenir cap distància de seguretat”.
Hores d’ara, les mesures previstes que s’hauran d’implementar passen d’una banda per “pacients amb mascareta i rentant-se les mans amb freqüència”, i d’altra banda per “professionals amb mascareta i guants, roba desinfectada a diari, i neteja del centre al menys dues vegades al dia”.
En opinió de Gimenes, “independentment de les fases de desescalada crec que haurien de baixar molt els contagis per portar a terme la meva feina amb seguretat”.
Una opinió sensiblement diferent és la que té Miguel Ángel Rodríguez, osteòpata al centre OsteoCos. Ell va dedicar el dilluns a preparar tot per començar a treballar el dimarts, i des de llavors rep pacients un rere l’altre gairebé sense pausa. Òbviament, amb mesures de seguretat excepcionals: “He hagut de canviar molts dels hàbits que tenia, per exemple jo utilitzava tovalloles i les he substituït per rotllos de paper. També utilitzo mascareta, guants, líquid desinfectant de mans, peücs tant per mi com pels pacients, i fins i tot he posat un netejador d’aire per ozó”. Tot això, amb una clara intenció de “no només garantir la meva seguretat sinó també transmetre aquesta seguretat al pacient, que sàpiga que quan ve aquí rebrà el mateix nivell de seguretat que jo vull per a mi”.
En la seva professió els massatges inevitablement implica contacte físic, però “em poso guants i mascaretes, i el pacient també porta mascaretes. A més, em canvio de roba dues vegades al dia, i cada nit tota la roba es desinfecta”. Parlant de desinfecció, la del local és també molt important: “Cada vegada que un pacient se’n va he d’higienitzar la sala, i a més netejo tot el local amb alcohol i lleixiu dues vegades al dia, una al migdia i una a la nit”.
Totes les mesures de seguretat són poques per garantir en aquest cas la tranquil·litat dels pacients, i per exemple, “després de cada pacient llenço tot el que he utilitzat, per exemple el rotllo de paper no el deixo a dins de la sala sinó que el llenço tot i va a una altra sala, és a dir, res del que utilitzo amb un pacient entra en contacte amb el següent pacient”.
Són mesures molt restrictives que “clarament alenteixen el ritme de treball, perquè necessito entre 10 i 15 minuts entre pacient i pacient, però jo prefereixo que el pacient se’n vagi tranquil i no insegur per haver intentat agafar més pacients, crec que en aquest sentit hem d’estar a gust tant el pacient com jo”.
