S’han acabat les obres de clausura de l’antic abocador de la Vall d’en Joan. Amb el segellat de la darrera part de terreny que quedava per acabar, 40 hectàrees ubicades al terme municipal de Begues, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha donat avui per clausurat definitivament el que durant 32 anys va ser el lloc de destí de 26 milions de tones de residus procedents de tot el territori metropolità barceloní.
Concretament, els residus es van abocar aquí entre el 15 de febrer de 1974 i el 31 de desembre de 2006. En total, 26,6 milions de tones en un espai natural de 64 hectàrees, tones de residus que ara estan soterrades i que, en alguns punts de la vall, arriben a fer fins a 100 metres de gruix.
Rosa Maria Fernández, tinenta d’alcaldessa de Sostenibilitat Ambiental de l’Ajuntament de Gavà, ha recordat que “aquesta clausura total de l’abocador era una reivindicació històrica de Gavà atès que això era un desastre en la gestió de residus que es va iniciar en la dècada dels anys 70 del segle passat. Jo crec que tots els ciutadans de Gavà reclamàvem aquest tancament definitiu i la recuperació del nostre entorn”.
Així, doncs, “alegria” per part del consistori gavavenc, però Fernández adverteix que “és necessari continuar treballant en el seguiment exhaustiu de totes les mesures que s’aplicaran, i des de l’Ajuntament de Gavà ja hem reclamat que es faci una avaluació de tots els riscos, tant per les persones com per la biodiversitat, perquè considerem que és important avançar-nos a aquests riscos per veure quines mesures s’han d’implantar per evitar cap problema mediambiental en el futur, especialment amb els temes dels gasos i dels lixiviats”.
Fernández també ha obert les portes a que la ciutadania pugui fer algun ús del terreny de l’antic abocador: “Aquest entorn s’ha de poder recuperar i s’ha de poder posar en les mans dels nostres veïns, al final nosaltres hem de recuperar l’ús social d’aquest territori perquè és el nostre patrimoni i és la nostra història”.
El procés de segellat definitiu de l’abocador ha estat molt llarg. Entre els anys 2001 i 2003 es va executar la clausura i restauració de la zona inferior del dipòsit —Zona I i Zona II—, en total unes 20 hectàrees del terme municipal de Gavà. En aquell moment, en què l’abocador seguia rebent residus, l’AMB va passar a tenir la competència de la gestió de l’espai, acompanyada de la responsabilitat de minimitzar-ne els efectes sobre el medi ambient.
Posteriorment, entre els anys 2008 i 2010, es va executar una segona fase de restauració física, concretament a la part baixa de la Zona III, que donava continuïtat a la restauració dels anys 2001-2003.
El desembre del 2018, com a resultat del conveni amb l’Agència de Residus de Catalunya, que va aportar-hi el finançament necessari de 33,4 milions d’euros, van començar les obres de clausura de la superfície pendent (Zona III i Zona IV), unes 44 hectàrees pertanyents al terme municipal de Begues.
Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, ha destacat que amb aquest tancament definitiu de l’abocador “fem un punt i apart del que durant molts anys va ser una no política de residus, un pensament que deia que podíem posar residus sota terra, que els podíem tapar i que no passava res, i avui clarament coneixem els errors i l’impacte que aquella política ens ha deixat”.
De fet, Badia ha assegurat que “no tindríem cap credibilitat si parléssim de les polítiques del futur, de la recollida orgànica, del porta a porta, del reciclatge, etc., si no tanquéssim les ferides del passat, i aquí teníem un deute històric amb aquest territori”.
La clau més important d’aquest tancament, segons Badia, és que “hem actuat en origen, si volíem mitigar l’impacte mediambiental que sabem que durarà molt temps era imprescindible poder impermeabilitzar aquest lloc. Ara podem començar a centrar-nos en el que ha de ser tota la recuperació ambiental d’aquest entorn, i sabem que a partir d’avui tots els indicadors ambientals començaran a millorar perquè extraiem més lixiviats que mai i perquè bombegem tot el biogàs”.
Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica de la Secretaria d’Acció Climàtica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, ha assegurat de la seva banda que la Generalitat “ha d’estar en aquests llocs, en aquests moments i en aquests espais, perquè tenim l’absoluta vocació de poder formar part de la restauració, recuperació, i conservació d’espais. Aquí s’havia creat en un passat recent una problemàtica ecològica que creixia amb el pas dels anys, i el que ens toca a nosaltres, les generacions actuals, és reparar, restaurar, i recuperar espais com aquest”.
Els 33 milions i mig d’euros invertits per l’Agència Catalana de Residus, doncs, són segons Barnadas “diners absolutament ben invertits perquè la voluntat era fer exactament el que s’ha fet aquí en aquest espai, on la nostra espècie va crear als anys 70 una disrupció, i teníem el deure moral i l’obligació de restaurar-ho”.
