L’hora advertida pel quart llançament al que s’enfrontava la Hamida era les 09:30. El pis on ella i la seva família han estat vivint els darrers set anys es troba en un bloc al número 72 de la C-245, un quart pis entre els encreuaments de Fortià i Casanovas i Rius i Taulet. Una vintena de membres del Sindicat de Llogateres de Castelldefels, Gavà i Begues ja s’hi estaven des d’abans d’aquesta hora. A l’hora prevista s’ha presentat la comitiva judicial escortada per un parell de dotacions dels Mossos d’Esquadra. Efectius de la Policia Municipal feien tasques de suport gestionant el trànsit de la C-245 a aquella alçada. Poc després han arribat tres unitats dels antiavalots dels Mossos, signe inequívoc que la jutgessa havia finalment donat l’ordre de fer efectiu el desnonament.
I és el que ha passat. Els Mossos han hagut de treure per la força als membres del Sindicat per poder accedir al bloc, i han executat el mandat judicial deixant a la Hamida, el seu marit i la seva filla menor d’edat literalment al carrer enmig de forts crits dels activistes. No hi ha hagut detencions ni s’ha hagut de lamentar cap dany personal major, però la resistència dels membres del Sindicat no ha estat suficient per aturar aquest desnonament. Sí que ho va ser ahir per aturar un altre previst al carrer Colomeres, a on el jutge, en aquest cas, va ordenar aturar l’acció prevista i va atorgar una “pròrroga” fins a finals de maig. La Hamida no ha tingut aquesta sort.
Beto, membre del Sindicat, ens ha explicat que el desnonament d’avui “ha estat bastant traumàtic, ens han tret de la porta un a un i ara l’alternativa que té la Hamida i la seva família és un hotel fins el dia 8 d’abril, però això en realitat no és una alternativa d’habitatge digna ja que és un lloc temporal, no és un lloc que una persona pugui anomenar “casa”. És una situació d’infrahabitatge, i de fet, segons una recent investigació de La Directa, a Barcelona s’ha duplicat en quatre anys el nombre de famílies que viuen en hotels després de ser desnonades fins arribar a 2.331 persones”.
Segons ens ha explicat Beto, en el cas de la Hamida “es va ocupar aquest pis quan pertanyia a un gran tenidor, el Banc de Sabadell, que per llei estava obligat a oferir un lloguer social, cosa que no va fer tot i que fins i tot des de Serveis Socials se li va dir que s’esperés, que estigués tranquil·la perquè això és el que passaria. En comptes d’això, el Banc de Sabadell va traspassar la propietat del pis a un altre propietari sense que la Hamida s’assabentés, i encara està esperant aquest lloguer social”. Un altre problema, ens explica Beto, és que “els grans tenidors estan obligat a entregar als ajuntaments un llistat amb els seus pisos buits, però els ajuntaments no tenen cap manera de verificar que aquests llistats siguin complets”.
Els serveis socials municipals han ofert a la família una “solució d’emergència per tal que tinguin on passar els propers dies”, tal i com ens ha confirmat Jordi Tort, primer tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Gavà. Tort ha explicat que “teníem constància de la situació d’aquesta família perquè ja s’havia evitat aquest desnonament en anteriors ocasions per part dels tècnics de Serveis Socials treballant en mediació amb el jutjat. Esperàvem que aquesta vegada, tal i com havia passat en les altres, es pogués aturar, però la jutgessa ha decidit que no es podia passar a lloguer social, que era el que estava intentant l’Ajuntament des de Serveis Socials”.
Tort ha assegurat que, a banda d’aquesta “alternativa d’emergència que passarà probablement per un establiment que pugui donar cobertura de manera immediata a una família que, fins avui, no teníem previst que tingués que sortir de casa seva”, també “treballarem amb la família per trobar una solució d’habitatge definitiva a llarg termini. Mentre es troba aquesta solució definitiva també els hem ofert la possibilitat de guardar les seves coses en un traster”.
El primer tenint d’alcaldessa també ha explicat que “els grans tenidors divideixen els seus pisos ens societats gestores per tal de no ser justament això, grans tenidors, i sembla que aquest seria el cas tot i que ara mateix no ho sabem amb certesa”. L’ajuntament, sigui quin sigui el cas, i “a través de la Taula d’Emergència Social, el que sempre intenta en aquests casos és mediar amb Serveis Socials per intentar tramitar un lloguer social per la família i que puguin continuar vivint en el pis sempre que sigui possible, aquest és el nostre objectiu”.
I això ho fan, recorda Tort, tot i que “el dret a l’habitatge no és una competència municipal sinó que és de la Generalitat de Catalunya, i en aquest sentit caldria que hi hagués més pisos a disposició de les famílies en aquesta situació, que hi ha moltes i no només a Gavà sinó a tot Catalunya. Que una família hagi de sortir de casa seva perquè no pot fer front a una despesa d’habitatge ens passa avui a Gavà, però malauradament és una circumstància que passa a Catalunya molts dies i de la que molt poca gent es preocupa, només es preocupen els Ajuntaments”.
