Carlos Armengol té 24 anys i Marc Martínez 21. Ambdós són gavanencs, estudiants i integrants del club ciclista Ratpenat, i aquest estiu han viscut una gran aventura sobre rodes: travessar Europa en bicicleta. L’any passat aquests joves ja van anar de Gavà a Roma, i enguany van decidir fer una passa més i cobrir més de 4000 quilòmetres entre Tallinn i Barcelona. Van anar des d’Estònia cap al sud, fins a la frontera entre Itàlia i Croàcia, van fer tota Itàlia, la costa sud de França i van arribar finalment a la ciutat comtal.
El Carles explica que, al principi, van tenir dubtes per la magnitud de la ruta, però que al final “ens vam adonar que estem molt forts, que fem moltes hores de bici i que igual en un futur no ens ho podrem plantejar. Així que vam dir que, almenys, ho intentaríem”. Ho van intentar i ho van aconseguir, fent una mitjana de 300 quilòmetres diaris, tot i la infinitat de problemes que acostumen a sorgit en una travessia com la que van emprendre. “Ens vam trobar malament, va haver-hi problemes físics —explica el Marc—. Per exemple, al Carlos li va fer molt mal el genoll durant uns dies i a mi les mans se m’adormien d’anar sempre agafat al manillar, vaig perdre la força i no podia ni omplir una ampolla d’aigua. La calor també va ser bastant dura”. Malgrat tot, tots dos són rotunds en afirmar que van gaudir molt del camí.
“A mi, el que més em va agradar va ser passar tot el dia sobre la bici”, diu el Marc. Al Carles, el que més li va agradar va ser “viatjar, veure paisatges, diferents ciutats i cultures”. I és que la bicicleta brinda moments de tota mena, des del rodar solitari i tranquil fins a moments molt socials amb altres viatgers o amb aficionats locals que t’acompanyen durant una estona.
Més enllà de la travessia, aquests dos companys de club asseguren, a més, que Gavà té un entorn privilegiat per gaudir-lo pedalant. Per al Marc Martínez, “el ciclisme té una part dura d’entrenament, de gran esforç i sacrifici, però també és un esport que pots compartir amb els altres, i per aquí hi ha molts grups que surten. La sensació d’anar de pressa amb la bici és única”. Segons el Carlos Armengol, la bicicleta és una teràpia: “no només fas esport, sinó que durant una estona t’oblides dels problemes que puguis tenir, i descobreixes molts llocs que, si no anessis en bici, no podries descobrir”. I acaba confessant que “hem fet milers de quilòmetres i no hi ha res com un dissabte amb el club, passant les costes i pedalant pel Garraf”.
Encara tenen, però, alguns consells per als aventurers i bojos per la bici que, com ells, vulguin emprendre un gran viatge: no entrenar excessivament abans de començar, per no començar cansats, anar lleuger d’equipatge i, si s’ha de dormir al ras, proveir-se d’una manta, un bon antimosquits i un cadenat per tenir la bici assegurada. La pròxima ruta que facin no serà tan llarga, potser el ve més de gust descobrir amb més detall i calma algun dels països pels quals han passat en aquesta travessia.
