El taller de pintura de Neus Pino compleix 20 anys i per celebrar-ho han programat diverses actvitats que s’aniran succeint al llarg d’aquest curs. La primera es va viure aquest passat dissabte, 27 de setembre, amb una petita festa al carrer, davant del local que ocupa el taller al Passatge de la Rambla número 9, amb una exposició amb pintures dels alumnes i un refrigeri.
Neus Pino es mostra «satisfeta» del camí recorregut durant aquestes dues dècades i recorda els moments que van empènyer-la a començar l’aventura d’aquest taller: “Era una il·lusió que tenia des de feia molts anys, fins que em vaig decidir i vaig deixar una feina fixa que tenia per obrir aquets taller”. Al principi “vam començar fent només pintura i dibuix, però ara hem arribat a fer escultura, ceràmica i gravat, hem aconseguit ampliar l’espectre del que fem aquí”.
Pino, sent ella mateixa una artista visual que també ha exposat en diverses ocasions a la nostra ciutat, ens confessa que amb el seu taller vol “sobretot transmetre amor a l’art. L’art és història, es futur, és el que tenim cada dia al nostre voltant, és un sentiment molt profund, al menys és així com jo ho sento”. A l’artista li agrada que, a través del taller, els seus alumnes “poden transmetre tot el que tenen a dins, i fins i tot hi ha gent que ve amb teràpies a fer art. Em sento molt feliç si puc ajudar o encaminar als alumnes, tant si s’ho plantegen com a hobby, o si el que volen és dedicar-se al futur o si volen desfogar-se respecte als seus problemes quotidians. Aquí ells estan dues hores desconnectats de tot al 100%, i això és el que més m’agrada de tot”.
Crida l’atenció, en tota aquesta explicació, el detall de que alguns alumnes s’apunten al taller de pintura com a part d’un procés terapèutic: “A alguns dels meus alumnes els han recomanat que facin art per tal d’expressar i treure la problemàtica que tenen. Es tracta de que l’art els ajudi a cercar objectius nous i que no es plantegin retornar una altra vegada als problemes que estan intentant arreglar”.
Pino no té pensant fer canvis al taller en un futur immediat. Quan li preguntem per això, ens diu que la seva única intenció és “seguir endavant, jo no penso d’aquí a 20 anys, penso en l’avui i en el demà com a molt perquè mai saps el que pot passar”. Al final, ella té molt clar que “ajudar a la gent a cercar els seus projectes o les seves propostes de vida en l’art és prou per a mi, no busco res més”.
