ERC reclama millores en el transport públic
Segons Esquerra en els propers mesos caldria augmentar la freqüència de trens.

El grup municipal d’ERC Gavà considera que enfront la nova normalitat marcada pel coronavirus “es fa més necessari que mai millorar el servei de transport públic metropolità”. Segons Esquerra “en els propers mesos caldria augmentar la freqüència i la oferta de transport públic per tal de pal·liar les restriccions del 30% d’ocupació” i tractar de “garantir que no hi hagi aglomeracions en les hores punta per impedir una substitució massiva del transport públic per l’ús del vehicle privat”. Ara bé, aquest enfocament centrat en el coronavirus diuen, que “no ens pot fer oblidar les problemàtiques ja existents que pateix el transport públic de l’àrea metropolitana ja d’abans de l’emergència sanitària amb saturacions a les hores punta i problemes de funcionament amb avaries massa freqüents”.

Esquerra assenyala que això és fruit de “problemes estructurals en la gestió” com “la organització radial del transport respecte a Barcelona, que si bé no afecta els desplaçaments des de i cap a Barcelona, és problemàtic si el trajecte ha de travessar Barcelona, o si és entre poblacions properes però en ramals diferents respecte a Barcelona, on no hi connexió directa”.

ERC també apunta que “molts polígons industrials estan aïllats industrials respecte les principals línies de transport públic metropolitanes i això dificulta els desplaçaments dels treballadors” i fa que “la gent hagi d’agafar altres transports amb la pèrdua de temps que això comporta”

Els republicans consideren que “des d’una òptica ecologista i d’esquerres aquesta situació és inacceptable” i “si volem una disminució efectiva de l’ús del vehicle propi i que sigui substituït pel transport públic i així disminuir de manera substancial la contaminació de les ciutats de l’àrea metropolitana, el transport públic ha de ser un substitut raonable, tant per preu com per utilitat. No podem, en nom de l’ecologisme, demanar als treballadors que el trajecte diari al lloc de feina sigui una odissea i que es converteixin en una mena d’herois diaris, sacrificant, encara més, la necessària conciliació entre la vida laboral i la familiar”.