Un estudi recent afirma que, a final de segle, Barcelona serà la ciutat europea amb més morts a causa de la calor provocada pel canvi climàtic; concretament, 246.000. L’estudi alertava que calia prendre ja mesures urgents de mitigació de riscos per part de les administracions per intentar evitar-ho. Malgrat això, hi ha senyals clars que de moment aquestes mateixes administracions no tenen gaire pressa a actuar.
Un exemple d’això és la decisió de la Generalitat d’aixecar sancions als municipis que gastin massa aigua, sancions que havien d’incentivar la reparació de les xarxes obsoletes de distribució d’aigua per paliar efectes de futures sequeres. O el fet que a Gavà no hi hagi encara cap escola adaptada com a refugi climàtic per protegir la canalla de la calor; o que no s’han creat encara noves zones d’ombra a places i carrers; ni s’ha substituït tot l’arbrat urbà mal adaptat per espècies autòctones i resistents… Unes mesures que ERC està intentant forçar via pressupostos municipals, i que esperem que finalment s’apliquin; però la clau és el temps.
També a Gavà, han seguit endavant projectes urbanístics delirants: així, tenim a la platja de Gavà, ben arran de mar i en zona inundable, el projecte Llevant Mar; o el Pla de Ponent, i la destrucció de zones de bosc que comportarà.
En temes de canvi climàtic, per tant, les administracions, també a Gavà, van amb una lentitud exasperant. Sempre pot esperar tot, sobretot si comporta despeses o perjudica a grans empreses. Però el canvi climàtic no esperarà a res, i combatre’l no sortirà gratis a ningú: ni als particulars que ja hem fet sacrificis importants, ni a les administracions, ni sobretot a les empreses. Però si esperem que el clima s’adapti al ritme que més ens convingui a nosaltres, farem tard. Ja estem avisats.
