Després del gran èxit d’ “Et vindré a tapar”, Espai en construcció presenta ara “Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)”, una història d’amor per parlar d’allò sempre present i sempre invisible: la psicologia. Sota la direcció de Roger Ribó, l’obra, de creació col·lectiva, s’exposa amb llenguatge planer, clar i poètic per posar sobre l’escenari tot allò que ens passa per dins quan ens enfrontem al món: angoixa, inseguretat, pensaments negatius, manca d’autoestima, egoisme o tristesa.
Amb una única peça d’escenografia (una rectangle de fusta amb llums led, que tan aviat és una porta com una barra de ballet o una televisió, i que els intèrprets manipulen amb una precisió increïble), un acurat disseny de llums i les composicions d’Albert Martí a la guitarra, Ribó construeix un ambient que transita entre el fora i el dins, entre el que es veu i el que es sent, de vegades lluminós, de vegades opressiu, però del que no podem apartar la vista.
En escena, a part de Martí (que toca en directe) trobem un repartiment entregat format per quatre intèrprets, on destaquen Blanca Solé, en el paper de la protagonista, una noia normal que només vol ser feliç, i Montse Bernad, la veu interior dels personatges, una presència que juga tota l’estona a ser visible i invisible, i que resulta tan seductora com esfereïdora.
L’obra es podrà veure aquest divendres, a les 21 hores, a l’Espai Maragall. El preu de l’entrada és de 12 euros i de 10 per als socis i sòcies del Club Maragall. Val a dir, que en acabar la funció els espectadors podran gaudir d’un col·loqui amb el director i les actrius de la companyia.
