Estudi de la biodiversitat de Gavà

El Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori (LET), creat pel CREAF i l’IERMB amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), inicia, aquesta primavera, el seguiment de les papallones mitjançant aquest nou projecte de ciència ciutadana. S’inicia en 6 parcs i 2 platges, entre elles la de Gavà, amb l’objectiu d’estendre’l a tota la xarxa el 2020. Aquests espais verds tenen un elevat valor social i ambiental perquè són zones frontereres entre les ciutats i els grans espais naturals del conjunt de la infraestructura verda .

La tria de les papallones no és casual sinó que respon al fet, segons els entesos que, “es tracta d’un insecte molt sensible que dóna molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hàbitats, també dels metropolitans”.

Concretament, es començarà al parc de la Muntanyeta (Sant Boi de Llobregat), al parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat), al parc del Turonet (Cerdanyola del Vallès), al parc dels Pinetons (Ripollet), al parc del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric (Badalona), al parc del Tramvia (Montgat i Tiana), a la platja de Castelldefels, i a la platja de Gavà. Ara començarà una campanya per captar voluntaris a participar al projecte. Les persones que s’hi apuntin rebran una formació específica per aprendre a identificar papallones i poder fer el seguiment cada 15 dies durant la primavera, l’estiu i la tardor. Aquest serà un primer pas cap a un futur Observatori Metropolità de Papallones (mBMS).

Dades ciutadanes que serviran per guanyar més diversitat

L’estudi s’emmarca en el Pla de millora de la biodiversitat dels parcs i les platges. Aquests espais metropolitans sovint ocupen una posició intermèdia entre el teixit urbà metropolità i els grans espais naturals. Malgrat que són uns grans desconeguts a nivell científic, acullen força biodiversitat i tenen un gran valor socioambiental. Poden tenir, a més, un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, i facilitar l’entrada de la fauna nativa salvatge a les ciutats. Per això, l’estudi agafa les papallones diürnes com a espècies bioindicadores i vol ser a la vegada un laboratori per provar estratègies per orientar la gestió de parcs i platges metropolitans perquè siguin espais que siguin capaços d’acollir molta més biodiversitat.

Com a segona fase, el 2020 es planteja crear l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS) i ampliar-ho al conjunt de la xarxa de parcs i platges metropolitans. Aquest observatori se sumaria als esforços que està fent el Pla de seguiment de ropalòcers de Catalunya (més conegut com a CBMS) des de fa més de vint anys, i es complementaria amb l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l‘uBMS, que se centra exclusivament en els jardins de les grans ciutats, com ja és el cas de Barcelona o Madrid.