L’Aula de Dansa ha celebrat aquest diumenge, 15 de juny, a l’Espai Maragall, la seva habitual mostra de dansa amb la que han donat per finalitzat el curs acadèmic. Enguany l’espectacle s’anomena El fil vermell… i, com és habitual, tots els grups de ball de l’escola, des dels més petits fins els dels adults, van poder mostrar tot el que han après al llarg d’aquest any. De fet, ens explica Mudit Grau, directora de l’Aula de Dansa, “el que fem sempre és anar treballant al llarg del curs tota la part tècnica, però ens agrada aquesta mostra per cloure el curs amb la part artística, i és que la dansa és un art i, per tant, s’ha de treballar molt la tècnica però sense la part artística no tindria sentit”.
Grau vol posar l’accent en aquesta dualitat, “si és dansa, és art, i si és art, ha de tenir una part important artística”, ja que, ens destaca, “crec que avui dia és molt important per la gent jove anar ensenyant dansa d’una manera holística, no només per l’exigència física que demana aquesta disciplina, sinó perquè també t’obliga a tenir coneixement, quant més millor, tant de tipus històric o filosòfic com també espiritual, intuïtiu, que al final ha de ser un coneixement del teu cos”.
Per tot això, Grau entén la dansa ja no només com una activitat, sinó com “un dels camins que et pot portar a sentir, a notar qui ets i com et sents. La dansa, doncs, va més enllà d’una simple activitat de lleure ja que pot aportar moltes coses a nivell personal. I quantes més en saps, millor balles”.
El fil vermell… es basa en la llegenda del mateix nom originària del Japó i de Xina segons la qual dues persones que estan predestinades a estimar-se estan unides per un fil vermell invisible. “Aquesta idea és molt bonica, parla d’un fil que et va connectant amb persones que són especials, potser des de l’amor de parella o el d’amistat o el fraternal. És una idea que cada professor ha anat desenvolupant amb coreografies fetes pensant en aquest fil” i destaca que «les coreografies s’han treballat molt, no només a l’aspecte tècnic sinó també pel que fa a l’expressió o al sentit. A més, hem tingut molta cura amb la posada en escena”.
Grau també ha volgut entrar en l’etern debat de la dansa com una activitat eminentment femenina: “Porto 47 anys ensenyant dansa i no hi ha hagut manera de canviar això, és increïble però l’estadística segueix sent horrorosa. No sé què ens passa a la societat que estem trencant molts mites i clixés, però amb aquest no hi ha manera i la major part d’alumnes de l’escola segueixen sent dones. De fet, als col·legis hi ha un problema perquè al pati, quan un dels nostres alumnes diu que fa dansa, ja comencen a dir-los de tot, els exclouen directament, i alguns nois han deixat de venir a la nostra escola per aquestes situacions, perquè s’han sentit malament al pati del col·legi. Encara hi ha molta feina a fer aquí”.
