El Museu de Gavà inaugura aquest dijous 10 d’abril, a partir de les 20 hores, la mostra itinerant «Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores als inicis de l’agricultura». Es tracta d’una iniciativa del Parc Natural de la Serra de Montsant (PNMON) en col·laboració amb equips de recerca de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).
L’acte comptarà amb la presència de David Iturria (Director del Parc Natural del Montsant), i representants dels equips d’investigació dels jaciments de l’Hort de la Boquera (Margalef) i les Coves del Fem (Ulldemolins).
La mostra s’estructura en 12 plafons en els quals s’explica el registre arqueològic de Montsant i el seu patrimoni, el passat i present de la investigació en l’estudi de la prehistòria i els resultats que s’han obtingut per a la reconstrucció d’aquesta fascinant etapa de la història humana. També hi ha dos murals de gran rigor històric que recreen escenes de vida quotidiana a dos dels jaciments més importants de Montsant: l’Hort de la Boquera (Margalef), pel que fa a les ocupacions paleolítiques, i les Coves del Fem (Ulldemolins), pel que fa a la vida durant el Neolític. Així mateix, trobarem reproduccions d’eines i objectes arqueològics, com gratadors de sílex, vasos ceràmics i instruments de caça; vídeos explicatius sobre les excavacions i el treball de laboratori i un opuscle informatiu il·lustrat (disponible per 3 €) que amplia els continguts de l’exposició.
Amb aquesta exposició s’explica com el paisatge que avui observem quan visitem el Parc Natural de Montsant és fruit de la interacció que des de la prehistòria ha existit entre els grups humans i els usos i aprofitaments que aquests han fet del medi natural que els envoltava. Des del neolític, aquesta modelació del paisatge es va accelerar i traduir en elements materials –com l’arquitectura de pedra seca- i en activitats concretes, algunes de les quals han perviscut al llarg del temps: l’agricultura, la ramaderia, la cacera… El desenvolupament d’aquestes activitats en un espai natural protegit contribueixen de manera clara a la conservació de la biodiversitat. La divulgació d’aquest patrimoni arqueològic ajuda a comprendre l’evolució d’aquest paisatge, així com la petjada humana que hi ha quedat registrada.
La Serra de Montsant: un tresor arqueològic
La Serra de Montsant constitueix un dels territoris més rellevants per a l’estudi de la prehistòria a Catalunya. La seva singular geologia, amb abrics rocosos, coves i balmes formats per l’alternança de conglomerats i gresos, va oferir refugi i hàbitat a les primeres comunitats humanes. Aquest entorn, ric en recursos naturals i dipòsits de sílex, va propiciar el desenvolupament de les societats prehistòriques.
El curs mitjà del riu Montsant ha estat clau en la preservació d’aquest patrimoni. Els seus sediments han protegit restes arqueològiques durant mil·lennis, mentre que la baixa pressió humana històrica n’ha facilitat la conservació. Jaciments com les Coves del Fem i l’Hort de la Boquera han aportat dades essencials per entendre etapes com el Paleolític i el Neolític.
