Gavà volgut commemorar el 8 d’abril, Dia del Poble Gitano, organitzant un acte de ciutat. La plaça Major va esdevenir l’escenari on, aquest dilluns, es va fer la lectura del manifest on es van reivindicar «respecte i igualtat» i es va recordar que Espanya és un dels països amb major població gitana de la Unió Europea i on, malgrat les lleis discriminatòries històriques, ha existit una millor convivència amb la resta de la població que en altres països europeus.
Sara Fernández Amador, veïna d’Ausiàs March i una de les lectores del text, expressava la seva “alegria per poder celebrar així un dia important per a la nostra comunitat que sovint és vista amb prejudicis”. Segons Fernández “cal deixar enrere aquesta mala imatge que ens persegueix i deixar clar que venim del romaní, però som espanyols i ciutadans amb els mateixos drets” i concloïa precisant que “el poble gitano és molt col·laborador i ens enorgulleix que es compti amb nosaltres i que Gavà sigui una ciutat inclusiva on es respectin totes les cultures”.

L’Alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, explicava que “amb aquest acte hem volgut donar el protagonisme que mereix a una comunitat ben present a Gavà i que durant molts anys ha estat perseguida. Pensem que ja és hora d’acabar amb falsos mites perquè a tot arreu hi ha de tot, per això, no m’agraden les etiquetes. S’ha de respectar i incloure les seves tradicions i la seva llengua, amb 600 anys d’història, i sumar-nos tots a la seva celebració”.

La festa va seguir amb música i ball i, en el decurs de la trobada, hi va haver una exposició amb fotografies de persones gitanes famoses i una activitat de pintacares.

El Dia Internacional del Poble Gitano recorda la data del Primer Congrés Mundial romaní/gitano celebrat a Londres al 1971 en el qual es va instituir la bandera i l’himne gitano. La bandera és verda i blava, simbolitzant el cel i el camp, amb una roda de carro vermella en el centre, que simbolitza el camí des de l’Índia i la llibertat. L’himne gitano, Gelem, gelem (Vaig caminar, vaig caminar), va ser compost per Jarko Jovanovic i recorda als gitanos i gitanes víctimes del nazisme.





