Al mes de març farà deu anys que ens va deixar Francisco González Ledesma, l’impulsor del gènere de la novel·la negra a Espanya, juntament amb Vázquez Montalván. Gavà de Lletres aprofita aquest aniversari per retre homenatge a una figura que no ha estat prou reconeguda a la seva terra de naixement. L’integrant de l’entitat i impulsor de l’acte, Albert Villanueva, diu que «tenia clar que poca gent se’n recordaria, i vaig decidir aprofitar l’activitat mensual que fem a la biblioteca per preparar un homenatge a un escriptor que, per a mi, és dels millors de la segona meitat del segle XX. Tots els escriptors actuals d’aquest gènere li deien ‘el jefe’, i a França és un Déu, dius González Ledesma i es posen de genolls. Però, com sempre passa, a la seva terra se l’ha oblidat, quan és una meravella d’escriptor. Com a persona, també té una trajectòria vital que és digna d’una pel·lícula».
El tribut a González Ledesma serà el dia 5 de març, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca Josep Soler Vidal, i consistirà en un passeig per la seva vida i obra basat en els seus propis textos. L’autor «va passar per moltes penúries, perquè era un perdedor de la guerra i un noi amb molts somnis escapçats», explica Villanueva. Amb 21 anys va guanyar el premi internacional de literatura, que era el més important que es feia a Espanya, però la seva novel·la va ser censurada, segons la dictadura, «por rojo y por pornógrafo». A més a més, es van assegurar que mai no publiqués a Espanya, cosa que no va fer fins que va morir Franco. Villanueva continua: «Per poder guanyar-se la vida, es va haver de dedicar a escriure novel·la popular, els famosos ‘bolsilibros’. A tots els que tenim una edat ens sonaran Marcial Lafuente Estefanía, Corín Tellado i la tercera gran pota d’aquesta mena de novel·les, Silver Kane, que era el pseudònim de González Ledesma. Va haver d’escriure més de mil novel·letes d’aquestes, a una per setmana, i allò li va donar una formació literària que després es va veure en les seves obres, quan va poder publicar».
Ledesma també va estudiar dret, convertint-se en l’advocat de Bruguera, on treballava de manera esclavitzada, com tots els escriptors represaliats. Quan va renunciar, va estudiar periodisme i es va convertir en redactor en cap del Correo Catalán i, després, de La Vanguardia. «En resum, va ser un personatge vitalment espectacular i molt bo literàriament. Per tant, volem explicar aquesta trajectòria a partir dels seus escrits», assegura Albert Villanueva.
A l’homenatge vindran la vídua de Gonzàlez Ledesma i la seva filla, la també escriptora Victòria González Torralba. Des de Gavà de Lletres també s’ha aconseguit que molts autors i autores de novel·la negra enviïn un vídeo de recordatori, que es posarà al final de l’acte i que hi posarà la nota més emotiva.
