Aquest dimecres 27 de gener, es commemora el Dia Internacional de les víctimes de l’Holocaust, data de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz.
Davant la situació de pandèmia, l’acte institucional s’ha celebrat en format reduït, amb els membres de la corporació davant el Refugi Antiaeri de Gavà, amb la lectura d’un manifest, l’encesa d’una espelma i l’ofrena d’una flor “per tal de recordar a totes les víctimes i evitar presents i futurs genocidis en les nostres societats”.
L’Alcaldessa Raquel Sánchez ha manifestat que “es tracta d’un gest que demostra el nostre compromís amb la cultura de la pau i per mantenir viva la memòria històrica. Demano a tothom que se sumi en la defensa d’aquests valors, d’humanitat i solidaritat, especialment necessaris en el moment actual, que és extremadament complicat”.
Des del grup municipal d’ERC, la regidora Marta Jiménez, considera que “aquest dia és important perquè tenim l’obligació de no deixar que les víctimes d’aquell horror caiguin en l’oblit i mantenir el compromís i l’alerta davant actituds semblants que ens van conduir a aquell desastre. Cal evitar que la intolerància i el feixisme agafi embranzida i defensar els valors democràtics”.
Des del grup municipal de Ciutadans, el seu portaveu, Miguel Ángel Ibáñez, assegurava que s’han volgut sumar a l’acte “no només per recordar l’Holocaust nazi, sinó per denunciar totes les persecucions vers aquells que són diferents. Dissortadament la història ens demostra quan es busca la divisió, afirmant que un és millor que l’altre, neixen els enfrontaments i els terribles crims contra la humanitat. Cal mantenir viva la memòria històrica per evitar-ho”.
Des del grup municipal de Podemos, el seu portaveu, Miguel Herrera precisava que “és important fer aquesta commemoració perquè posa en evidència que quan l’odi i la intolerància arrelen els resultats són terribles. Per això convido a la ciutadania a reflexionar sobre el moment actual, on també regna molta tensió social per tal de tenir present que ni l’odi ni la por són el camí a seguir”
Des de Junts per Gavà, el seu regidor Isidre Casas, manifestava que “és clau que, malgrat la difícil situació actual de crisi sanitària, tinguem present aquesta data per lluitar contra el feixisme i no banalitzar terminologies cada cop més presents i que cal denunciar perquè han suposat un gran patiment per a moltes persones”.
MANIFEST
Al novembre de l’any 2005 l’Assemblea General de l’ONU va designar el 27 de gener, data de l’alliberament d’Auschwitz, “Dia Internacional de Commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat”, iniciativa confirmada pel Parlament Europeu i la UNESCO, amb el propòsit de recordar totes les víctimes de l’Holocaust i de la persecució nazi i evitar presents i futurs genocidis en les nostres societats.
A partir de llavors a Espanya i en diferents punts del planeta es recorda les víctimes del genocidi dut a terme pel règim nazi i els seus aliats durant la Segona Guerra Mundial, en la mesura que la memòria no és tan sols un acte de justícia per a les víctimes sinó un instrument d’alerta i prevenció. Durant el règim nacionalsocialista no tan sols es va universalitzar i va estendre el crim, amb petjades indelebles, sinó que es van soscavar els fonaments mateixos de la civilització i es va destruir la Humanitat.
L’eliminació dels jueus va venir precedida per una sèrie de mesures d’identificació i segregació que els van privar de tots els seus drets, procés que va conduir a l’assassinat industrial i planificat, una vegada consumades també les matances en els territoris de la Unió Soviètica. També totes les poblacions europees ocupades pel règim nacionalsocialista van rebre els seus atacs criminals, dirigits no tan sols contra els jueus, sinó contra tots aquells que s’oposaven als dictats nazis i lluitaven per la seva llibertat.
El règim nacionalsocialista preveia la construcció d’una nova societat basada en la desigualtat dels éssers humans, sota el mite de les races, i en el seu dret a decidir els qui tenien dret a la vida i els qui estaven condemnats a l’esclavitud i la mort. L’imperi nazi es va erigir sobre milions de cadàvers i d’esclaus: opositors polítics, discapacitats, maçons, gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà… Entre ells, els gairebé 10.000 dones i homes espanyols republicans deportats als camps del Reich, per la seva condició d’enemics polítics de Franco i de Hitler i per la seva contribució a la lluita contra l’ocupant alemany a França.
Integrar el record de l’Holocaust i de totes les víctimes del nazisme en les consciències individuals i col·lectives ha de servir per a conèixer fins on pot arribar la capacitat humana per a perpetrar el mal i per a exercir el bé, i ha de convertir-se en arma poderosa enfront de missatges i insídies amenaçadores en èpoques de crisi i inseguretats. Perquè reflexionar sobre les causes i conseqüències de l’Holocaust i la persecució de tots els col·lectius considerats enemics esdevé compromís de lluita contra l’antisemitisme, el racisme i qualsevol forma d’intolerància, així com contra els revisionismes i els negacionismes.
Davant de tot això, compromís personal i compromís polític durant els 365 dies de l’any, encarnats simbòlicament en aquest 27 de gener i en el pròxim dia 5 de maig, instaurat com a dia d’homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme.
