Tot a punt per l’edició d’enguany del Gran Recapte d’Aliments, que cada any per aquestes dates organitzat la Fundació Banc dels Aliments. Es tracta, com és habitual, de donar aliments en els punts de recaptació que, enguany, a Gavà seran 16. Josep Maria Comas, un dels voluntaris gavanencs que cada any col·labora en l’organització a la nostra ciutat d’aquesta iniciativa solidària, recorda que “encara hi ha alguns punts que no tenim coberts i ens falten al voltant de 30 voluntaris que encara es poden apuntar, fins i tot poden fer-ho el mateix divendres 24”.
Val a dir que quan parlem de que falten punts per cobrir no significa que s’hagi d’estar tot el dia, ni molt menys: “Funcionem per torns, i n’hi ha d’alguns lliures en les diverses franges que són de 9 del matí a 1 del migdia, d’1 del migdia a 5 de la tarda, i de 5 de la tarda a 9 de la nit”. Tot i aquesta crida, Comas destaca que “a Gavà no tenim cap punt sense cap voluntari, i si hi ha torns on no podem posar voluntaris són els mateixos treballadors dels establiments els que agafen els aliments. Tancar el punt és una última solució, però no ho fem mai”.
El número de voluntaris (i de donacions) ha anat augmentant poc a poc després de la pandèmia. La xifra de 25.000 voluntaris que s’assolia abans de la pandèmia ja no es dóna ja que l’any 2020 “va suposar un punt d’inflexió del qual ens estem recuperant. L’any passat vam arribar a 16.000 voluntaris i a més d’un milió de quilos d’aliments”. Comas destaca que “la sensació que tenim és que aquest any millorarem aquestes xifres, tant de voluntaris com de quilos d’aliments recollits”.
Respecte a les aportacions que podem fer en aquest Gran Recapte d’Aliments, Comas recorda que “recollim aliments físics, com és tradicional, però en alguns comerços també es poden fer aportacions econòmiques a la mateixa caixa dient-ho a la caixera a l’hora de pagar. De fet, alguns comerços de Gavà no volen la recollida física i només admeten el pagament a caixa, després del qual l’aportació surt a la corresponent factura que s’entrega al client”.
Pel que fa al pagament en diners, que en algunes campanyes d’aquest tipus ha generat certa polèmica, Comas vol llençar un missatge molt clar: “El sistema informàtic comptabilitza aquestes aportacions econòmiques i, en comunicació directa amb el Banc dels Aliments, es fa la transferència corresponent, així que per aquesta banda tothom ha d’estar tranquil ja que no es perd ni un sol euro”.
Aquest model híbrid va néixer arran de la pandèmia, i Comas admet que “des d’un punt de vista logístic és més interessant la donació econòmica perquè ens permet comprar els aliments que realment es necessiten, comprem una quantitat més gran d’aliments i a un millor preu, i a més ens estalviem la gestió del transport dels aliments”. Tot i això, “des del Banc dels Aliments volem mantenir la solidaritat de l’aportació física dels aliments, ja que les persones col·laboren amb el que bonament els hi permet la seva economia. Això és el que no volem perdre, aquest esperit solidari i de compartir, així que mai renunciarem a aquesta aportació física tot i els avantatges logístics de l’aportació econòmica”.
I què es fa amb tot el que es recapta? No hi ha cap secret: “El Banc dels Aliments reparteix tot el que recapta a entitats locals que treballen repartint aliments. Aquestes entitats no decideixen les persones a les que es donen els aliments, sinó que ho decideixen els serveis socials dels respectius ajuntaments, que són els que determinen qui necessita aquest tipus d’ajuts mitjançant la corresponent verificació”.
