Ple a la sala d’actes de la biblioteca Josep Soler Vidal per homenatjar al pare de la novel·la negra a Espanya, Francisco González Ledesma, en el desè aniversari de la seva mort. L’associació d’escriptors Gavà de lletres, encapçalada aquest cop per Albert Villanueva, va impulsar aquest merescut homenatge a un escriptor que va tenir una trajectòria literària prolífica, però no prou reconeguda, a banda d’una vida de pel·lícula marcada per la dictadura. Villanueva va explicar ambdós vessants a través de les mateixes paraules de González Ledesma, sobretot les escrites a la seva autobiografia, «Historia de mis calles». I és que, d’aquesta manera, «no ens perdíem la gràcia de Ledesma, que és la seva manera de redactar, de fer poesia quan escrivia qualsevol text».
A l’acte van assistir la vídua de l’escriptor, Maria Rosa Torralba, i les seves dues filles, Gloria i Victoria González Torralba. Aquesta última, també escriptora, va afirmar que ho és «malgrat ell, perquè, quan veus un escriptor pencar tant com va pencar el meu pare… Jo no tenia una idea molt idealitzada del que és escriure, perquè ell patia bastant, com a Silver Kane per les entregues i, com a González Ledesma, perquè tenia un nivell d’exigència molt alt». Les tres es van mostrar «molt agraïdes, perquè ja fa deu anys que és mort el meu pare, i que es continuï recordant la seva figura és molt emocionant».
Francisco González Ledesma va ser un escriptor marcat per la postguerra i la dictadura de Franco. Amb 21 anys va guanyar el premi internacional de literatura, que era el més important que es feia a Espanya, però la seva novel·la va ser censurada, segons la dictadura, «por rojo y por pornógrafo». A més a més, es van assegurar que mai no publiqués a Espanya, cosa que no va fer fins que va morir el dictador. Per guanyar-se la vida va treballar a l’editorial Bruguera, primer escrivint més de 1300 «bolsilibros» sota el pseudònim de Silver Kane i després com a advocat, càrrec al qual va acabar renunciant pels seus principis. A més de dret, va estudiar periodisme, convertint-se en redactor en cap del Correo Catalán i, més tard de La Vanguardia. Com a escriptor, va crear la saga literària de l’inspector Méndez i un bon grapat més de novel·les. El 1984 va guanyar el premi Planeta pel llibre «Crónica sentimental en rojo». Albert Villanueva va recórrer la vida i obra d’una figura per a ell «imprescindible per tot el que ha fet literàriament i per tot el que va representar en una època molt fumuda d’Espanya, per tot el que ell es va implicar des de la seva feina com a advocat, després com a periodista, i tot el que li va tocar viure. És un referent de la memòria històrica d’aquest país». En aquest sentit, Villanueva pensa que les seves memòries haurien de ser d’obligada lectura per conèixer una època importantíssima de la nostra història.
Altres recomanacions que ens fa són «Los Napoleones», «Soldados» i, dintre de la sèrie de l’inspector Méndez, qualsevol, «però les últimes em semblen magnífiques: ‘Peores maneras de morir’, ‘Una historia de barrio’ o ‘El pecado o algo parecido’». L’acte va acabar amb un vídeo on diferents autors i autores de novel·la negra espanyola enaltien la seva figura, i amb una poesia que li va dedicar un integrant de Gavà de lletres.
