La ciutadania es va concentrar a la plaça Major per retre homenatge a les víctimes de violència masclista
La ciutadania es va concentrar a la plaça Major per retre homenatge a les víctimes de violència masclista

Mónica de 28 anys i la seva filla Ciara de 3, van ser assassinades el passat 6 de gener per la parella de la dona i pare de la nena a Esplugues. La plaça Major es van omplir per condemnar a les 7 víctimes de violència masclista que s’han produït des d’inicis d’any i especialment recordar i homenatjar a Mónica, ex alumna del CEFP Núria i a la seva filla.

L’acte a la plaça Major va començar amb la lectura de les paraules de rebuig per aquest fet, a càrrec de l’alcaldessa, Raquel Sánchez, qui va dir que “Han estat dones de diferents nacionalitats, edats i situacions socials, dones que han estat assassinades pel fet de ser dones. Que no ens enganyin, no és violència domèstica, no respon a situacions familiars. Són assassinats masclistes”. Després de recordar a totes les dones assassinades va assegurar que des de Gavà “no deixarem de denunciar aquesta xacra social”.

A continuació es va procedir a fer un minut de silenci, parlaments d’alumnat del CEFP Núria i a la lectura del text del Petit Príncep, que es va llegir al tanatori, a càrrec d’un noi i una noia. Al acabar es van deixar anar dos globus d’heli en forma d’estrella representant la dona i la filla.

L’acte d’homenatge es va tancar amb la cançó “Listen” de Beyonce interpretada per l’ex alumna Anna Cartoixa mentre es feien ofrenes de flors blanques, fetes per l’alumnat, al voltant de dues espelmes.

Un cop finalitzat l’acte l’alcaldessa, en paraules als mitjans de comunicació municipals, va mostrar el seu rebuig al possible tancament “d’alguns jutjats que porten temes de violència masclista, centralitzar-los en altres jutjats el que comportaria un allunyament de la instància judicial de les víctimes quan pateixen aquestes situacions” i va recordar que “l’Ajuntament té un circuit posat a la disposició de les dones per acompanyar les, protegir les i fer possible que això no passi mai més”.

El sentiment de tots els qui coneixien a Mónica al conèixer l’assassinat va quedar representat per Alba Cabané, amiga i companya d’estudis. “Ha sigut un cop molt fort. No ens esperàvem per res el què ha passat. No ens ho podíem creure. Ens ha costat dies creure-ho”. Alba va llançar una crida per “fer tot el que faci falta per tractar que això no continuï passant” i va explicar que “fem xerrades a escoles, estem disposades a anar on calgui” i va fer un crida per tal que “les dones que estiguin patint demanin ajut, que nos es quedin callades, que facin alguna cosa de veritat. No es poden quedar callades, hi ha dones i homes que les poden ajudar”.