Alguns veïns de Gavà ens han fet arribar fotografies de diversos exemplars de Leptoglossus occidentalis, també conegudes com xinxes americanes dels pins neguitosos per si la seva presència a les cases pot resultar perillosa. Consultats amb investigadors del CSIC, ens confirmen però que “són inofensius per als humans, però que resulten molestos perquè, en els darrers anys, la seva presència s’ha incrementat molt a tot el Mediterrani, sobretot aquests darrers mesos, i s’escola a les cases i magatzems per protegir-se quan arriba el fred i hivernar”.
Aquesta xinxa té una mida d’entre 15 i 20 mil·límetres de llarg i és fàcilment distingible d’altres espècies de xinxes per l’eixamplament que presenten les tíbies de les seves potes posteriors, així com per dues marques blanques en forma de quatre invertit que posseeix en les ales anteriors.
La Leptoglossus occidentalis està tenint un important impacte en el sector econòmic perquè són capaços d’alimentar-se de fins a 40 espècies de plantes coníferes, encara que tenen preferència pels pins. Per això, la seva presència repercuteix molt negativament en la indústria del pinyó. De fet, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), estimen que fins a un 25% dels pinyons es perden en cada collita per l’acció d’aquesta xinxa.
A causa de l’interès biològic que susciten aquests agregats de cara a la línia d’estudi vigent, el grup d’Ecologia Química ha difós a través del compte Twitter del IQAC una publicació en la qual se sol·licita l’ajuda de la ciutadania per a localitzar insectes agregats al llarg del període hivernal. Per a això, es facilita el protocol següent, en el qual s’explica com procedir per a la recollida dels exemplars en cas de detectar algun focus a l’interior d’habitatges, així com la via de contacte (Dra. Carme Quero, carme.quero@iqac.csic.es).El seu objectiu és estudiar les feromones de l’insecte per tal de poder desenvolupar un mètode de control que sigui respectuós amb el medi ambient, perquè es creu que podria ser un tipus de feromona el que fa que les xinxes formin grans agregacions tant en el medi natural com a l’interior d’infraestructures construïdes per l’espècie humana.
Sergio López de l’IQAC-CSIC, Barcelona assegura que “aquest any la presència d’aquests insectes està essent molt gran i ens estan arribant centenars d’exemplars la qual cosa ens permetrà poder avançar en el projecte”.
Cal pensar que donat l’impacte econòmic en el sector i l’absència de mètodes de control i prevenció efectius, la demanda de solucions enfront d’aquesta plaga és cada vegada més apressantque estudia compostos orgànics biològicament actius amb l’objectiu d’identificar noves molècules d’interès biomèdic i agroquímic.
