Tres membres de l’Agrupació Fotogràfica Gavà (AGFOGA) organitzen una exposició anomenada Islàndia en estat pur. Es tracta d’un recull d’imatges d’aquest país preses en un mateix viatge pels tres integrants de l’entitat: Gemma Calcerrada, Ginés García i José Miguel Velasco. L’exposició romandrà oberta al públic a la Biblioteca Josep Soler Vidal fins el proper dimarts, 30 d’abril.
El viatge es va planificar meticulosament abans de sortir cap a Islàndia. Velasco, que és a més president de l’Agrupació Fotogràfica Gavà, ens explica que “mesos abans ja vam preparar l’itinerari i totes les localitzacions, fins i tot les zones on havíem d’anar a dormir. No es pot anar a Islàndia sense aquesta preparació perquè, per exemple, entre algunes localitzacions hi ha centenars de quilòmetres i ho has de tenir tot ben tancat, especialment en llocs amb temps extrems com aquest”.
En aquest sentit, en el viatge a l’octubre els tres fotògrafs van tenir un problema relacionat amb la meteorologia. García ens explica que “quan vam viatjar es va avançar l’hivern, feia molt vent i ens va nevar, així que van tallar la carretera i no vam poder fer dues localitzacions, els que ens va fer perdre dos dies. Finalment vam fer altres localitzacions diferents i tot va quedar en un petit ensurt”.
La major part de localitzacions d’aquest viatge són espais naturals perquè, tal i com destaca Calcerrada, “a Islàndia només hi ha una ciutat relativament gran que és la capital, el plat fort d’aquesta illa és l’entorn natural”. Els tres fotògrafs gavanencs es van centrar a la part sud d’Islàndia, “vam començar des de Reykjavík anant cap a l’est, i a la tornada vam baixar per l’oest sense poder pujar fins a on volíem perquè la carretera estava tallada. Encara que portis un pla ben traçat, com era el nostre cas, a Islàndia s’ha d’anar modificant segons l’estat del temps”.
Algunes de les imatges de l’exposició, unes nou, estan preses amb drons. A Islàndia l’ús de drons es regula amb la mateixa normativa europea que a Espanya, i per tant “necessitàvem les mateixes llicències, documents i assegurances de responsabilitat civil. A les zones més turístiques hi ha senyals que prohibeixen l’ús de drons, i en aquells indrets ens retiràvem una mica per prendre fotos aèries sense molestar a ningú. Però en llocs menys turístics i oberts no hi havia cap limitació en l’ús de drons”.
Les imatges, tot i que poden semblar fetes per alguna intel·ligència artificial, no tenen cap tipus de manipulació d’aquest tipus: “És tot real, l’únic que vam fer és utilitzar un filtre de densitat neutra que el que fa és allargar una mica en el temps l’exposició. D’aquesta manera s’aconsegueix una mena d’efecte amb l’aigua, per exemple, però volem que la gent vegi la realitat d’Islàndia, així que no afegim ni traiem res a les imatges que captura la càmera”.
En el cas de Calcerrada es dona la circumstància de que les seves fotos són producte d’un segon viatge a Islàndia: “Vaig fer una primera visita al mes de setembre i vaig decidir tornar a l’octubre perquè volia trobar uns paisatges una mica diferents”. Segons la fotògrafa, octubre “és una bona època pels que no anem a fer turisme sinó que anem a fer fotografies. Tot i que sempre hi ha molta gent perquè Islàndia és un país amb molt turisme, a l’octubre no trobes a tanta gent com als mesos forts de l’estiu, i per nosaltres és molt més fàcil arribar a les localitzacions i no trobar gent”.
