Jaume Funes visita Gavà
Jaume Funes.

El psicòleg, educador i periodista Jaume Funes estarà aquest dijous a Gavà per presentar: “Estima’m quan menys ho mereixi…perquè és quan més ho necessito”, una guia per a pares mestres i adolescents que sistematitza les mirades i les atencions que els nois i noies necessiten.

Funes precisa que “educar adolescents no és tan sols fer una llarga gimcana dominant un conjunt d’habilitats educatives sinó que és un repte permanent de conrear valors, per aquesta raó no és possible deixar l’ètica a un costat, com si fos un tema per a estones tranquil·les, perdudes, ja que esdevé una part central de la possibilitat d’esdevenir adults útils en les seves vides”.

Val a dir, que els adolescents estan immersos en processos de construcció personal, i no accepten allò imposat sinó que volen experimentar, escollir i decidir, així es mouen alternativament entre pols contradictoris: el malestar o la felicitat indefinida. En aquest recorregut, Funes diu que “no és possible ajudar-los sense fer servir els valors” i afegeix que “no val qualsevol proposta. Hem de pensar en una ètica evolutiva, un conjunt de regles i lògiques culturals vàlides per trobar respostes als dilemes d’un cicle vital”

Característiques de l’ètica evolutiva

  1. Una ètica adolescent no pot ser normativa. És a dir, no podem intentar simplement transmetre les nostres normes. Sempre estarem parlant d’ètica vital, de formes de ser, actuar i comportar-se que han de connectar amb la seva vida.
  2. No pot ser simplement transmesa. Els adolescents no acceptaran l’ètica com alguna cosa inevitable per viure en societat. Ha de ser activament descoberta i construïda, assajada, convertida activament en alguna cosa pròpia.
  3. No pot ser racional, obeir a principis i postulats sistematitzats a partir de la raó. Hem de pensar en l’ètica emocional, perquè són subjectes immersos en onades d’emocions i sentiments.
  4. No pot ser una proposta per a la seguretat, sinó una aportació a l’educació per a la gestió dels riscos. L’ètica ha de servir-los per prendre decisions, no per crear un entorn artificial de «pecat» al seu voltant.
  5. Finalment, no pot ser una proposta ètica de la individualitat. Qualsevol dels valors de referència que proposem ha de tenir a veure amb alguna comunitat. Encara són persones que podem i hem d’educar en relació amb uns altres.

La presentació, encabida dins el cicle: “Famílies en acció. L’adolescència” tindrà lloc aquest dijous, a les 18 hores, a la biblioteca Josep Soler Vidal.