Jordi Culé
Jordi Culé, davant la pantalla de la penya que els hi ha donat tantes alegries (i decepcions)

Jordi García, més conegut com a Jordi Culé, està d’enhorabona. La Peña Barcelonista Blaugrana Gavanenca, de la que n’és president, celebra el proper 14 de novembre el seu 46è aniversari amb un dinar al restaurant Mar de Pins. Hem aprofitat per parlar amb ell tant d’aquesta celebració com de l’actual situació del F.C. Barcelona.

Com esteu vivint aquests 46 anys de la penya gavanenca?

Estem molt emocionats. L’any passat no vam poder celebrar els 45 anys a causa de la pandèmia, i enguany la junta va decidir que sí que podíem celebrar el 45è aniversari. Farem un dinar al restaurant Mar de Pins on hi haurà alguns convidats. Alguns encara no estan confirmats, però el que sí que està confirmat és Ramón Maria Calderé.

46 són molts anys, no?

Sí, sí, és una penya de les més històriques que hi ha. Tingues en compte que de les aproximadament 1.500 penyes blaugranes que hi ha en tot el món, nosaltres ocupem la posició número 51 pel que respecta a l’antiguitat. Jo he agafat la presidència de la penya amb molta il·lusió, amb moltes ganes de fer feina, i de que la penya tiri endavant. D’aquí a poc temps començarem a planificar com poder augmentar el nombre de socis per tal que la penya sigui el que havies estat abans.

En 46 anys heu viscut molts moments amb el Barça, tant de bons com de dolents…

Un dels que recordo amb més emoció és quan vam guanyar la darrera Champions. Encara estàvem a l’antic local, al del carrer de Sant Pere. Ho vam celebrar al carrer, on vam posar una pantalla gegant, i va ser espectacular.

Quina és la vostra activitat habitual al llarg de l’any?

La penya té actualment uns 60 socis i fem moltes trobades, ens reunim per fer calçotades, per exemple, i també excursions i altres activitats. La pandèmia va aturar tot això, però ara estem tornant a reprendre tot això. També quedem a la mateixa penya per veure els partits del Barça, tenim allà una pantalla gegant on es veu de luxe. Antigament també anàvem al Camp Nou a veure partits, de fet hi havia un autocar que passava per diverses poblacions, recollia socis de Castelldefels, de Gavà i de Viladecans. Però això ja fa molt temps que no es fa.

Com veus l’actual situació del Barça?

No massa bé perquè l’actual directiva del Barça no té molt bona relació amb les penyes. Han tret la Confederació Mundial de Penyes, i podríem dir que la relació de les penyes amb la directiva del Barça no travessa un bon moment.

I això perquè està passant?

Jo ja he dit moltes vegades, i ho torno a dir, que a Joan Laporta no li han agradat mai les penyes. Sí que és cert que Bartomeu no va fer una bona gestió del club, però al menys tenia bona relació amb les penyes. Ara ha arribat el senyor Laporta i les coses han canviat, els presidents de les penyes estem molt emprenyats amb ell per haver tret la Confederació Mundial de Penyes, que ens anava molt bé per fer gestions i per tot plegat ja que des d’allà es gestionaven totes les penyes blaugranes del món. Ara sense la confederació ha canviat tot, les penyes es gestionaran des de l’àrea social del Barça, i segurament haurem de tornar al sistema antic en el que cada penya es gestionava internament.

Estan en perill les penyes blaugranes, doncs?

No, no, les penyes blaugranes mai estaran en perill. L’únic que passarà és que abans es gestionaven d’una manera i ara es gestionaran d’altra, però els penyes sempre estaran al peu del canó. És cert que algunes han quedat tocades a causa de la pandèmia, però sempre n’hi haurà de penyes blaugranes.