Divendres 1 d’octubre durant la tarda es farà un mural dedicat a Clara Campoamor en els murs lliures del Parc del Mil·lenni per commemorar el 90è aniversari del dret a vot de les dones. Es tracta d’una activitat organitzada conjuntament entre la comissió d’Igualtat de Gavà Jove, l’Associació de dones Clara Campoamor i la grafitera local Kudhae.
Amb aquesta activitat es recordarà el discurs que, l’escriptora, política i advocada, Clara Campoamor va fer al Congrés de Diputats el dia 1 d’octubre de 1931 en què defensava el sufragi femení a Espanya, i que finalment va ser aprovat.
Breu apunt de Clara Campoamor
Clara Campoamor Rodríguez va néixer a Madrid el 12 de febrer de 1888. Va morir a Lausana (Suïssa) el 30 d’abril de a 1972. Campoamor va ser una escriptora, política i advocada espanyola que va lluitar pels drets de la dona.
El 1924 es va graduar en Dret a la Universitat Complutense de Madrid. En 1931, després de la proclamació de la II República el 14 d’abril, Campoamor va ser escollida diputada per Madrid de Partit Radical. Durant aquest període va formar part del Consell que va elaborar la Constitució de la nova República.
Clara Campoamor va treballar perquè no hi hagués discriminació de sexes, per la igualtat entre els fills extramatrimonials i pel divorci. No obstant això, pel que més es recorda l’advocada és per la seva lluita pel sufragi universal.
Fins 1931, el sufragi a Espanya era censatari. Va voler fer-ho universal, de tal manera que les dones poguessin votar. L’1 d’octubre de 1931, després del debat entre Clara Campoamor i Victòria Kent, contrària al vot femení, que va donar per vencedora a la primera, es va aprovar l’article 36 de la Constitució. S’hi recollia el sufragi femení, amb 161 vots a favor i 121 en contra. Aquest dret es va fer efectiu en les eleccions de 1933, on les dones van poder triar lliurement els seus representants.
La igualtat entre homes i dones aconseguida en la II República no va durar molt. Al juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil i els drets de la ciutadania, especialment els de les dones, aviat es veurien afectats.
Clara Campoamor va fugir de Madrid i es va exiliar a França. Després de viure una dècada a Buenos Aires i treballar amb traductora i escriptora de biografies, en 1955 es va traslladar a Suïssa. Allí va viure a Lausana, on va exercir com a advocada fins que va morir el 30 d’abril de 1972. Les seves restes descansen a Sant Sebastià, al Cementiri de Polloe.
