|
|
Aquests dies hem estat testimonis del tancament d’un mitjà de comunicació públic, un altre cop de destral a la democràcia del nostre país perquè quan el dret i la llibertat d’informació són exercides amb rigor constitueixen el quart poder de l’estat de dret, la veu de qui no té veu, fiscalitzador i canalitzador del pensament ciutadà. Paradoxal tot plegat en un moment en què, per altra banda, parlem de democràcia, de dret a decidir. Mentre ens perdem en discursos ideològics i futures ítaques, això que ja hem assolit i que l’ha fet possible va desapareixent gràcies a uns governs de dretes que sincronitzen a la perfecció les seves agendes en aquestes matèries. Aquest país necessita líders ocupats i preocupats per la seva gent. Són inadmissibles i immorals declaracions com les del Sr. Junqueras plantejant, amb tot el que està passant, l’aturada d’una setmana de l’economia catalana. Des del món local sentir això fa mal, molt de mal, perquè lluitem dia a dia per les persones de la nostra ciutat, per barris cohesionats, per infraestructures necessàries. Quan mirem cap amunt ens trobem amb una Generalitat absent, insensible i distreta amb el procés sobiranista, un govern estatal que ens menysprea i uns companys de viatge, els líders de l’oposició local, que s’han convertit en acomodats convidats de pedra que critiquen el govern local, però que no mouen fitxa per la defensa de Gavà. |
La veu de qui no té veu
PUBLICITAT




