Lab
Espai de la llar d'infants on es desenvolupa el Lab_06

La Universitat de Manresa va posar en marxa fa uns sis anys el projecte Lab_06, un centre de descoberta, recerca, i documentació per a l’educació científica a les primeres edats. Com a part del projecte, els educadors que hi treballen es desplacen a llars d’infants per oferir als petits aquesta primera aproximació a la ciència. La llar d’infants Rosaura Terrades de Gavà és un d’aquests centres que ha optat per incorporar en la seva oferta aquesta experiència.

Són només dues sessions, la primera va tenir lloc ahir i la segona avui. Suficients, però, per assolir l’objectiu del projecte que, segons la mestre d’educació infantil i coordinadora de l’espai Lab_06, Marta Llebaria, és “acostar la ciència als infants des de les primeres edats. La ciència a educació infantil pràcticament no es fa d’una manera semblant a la que proposem nosaltres, de fet la ciència a educació infantil difícilment la trobem però encara més difícilment es veu a l’etapa de 0 a 3 anys”.

Llebaria defineix Lab_06 com “un espai de ciència per infants de 0 a 8 anys on cobrim les tres etapes educatives. Concretament, en l’etapa de 0 a 3 anys, portem a les escoles bressol propostes de ciència on els infants, a partir d’aquestes propostes, es poden preguntar diverses coses sobre l’àmbit de la ciència”.

En aquesta iniciativa és cabdal el paper de la mestra ja que “facilita que els infants facin preguntes i assoleixin reptes, i d’aquesta manera els infants per si mateixos van descobrint les coses”.

Per l’etapa de 3 a 8 anys no hi ha desplaçaments, i són llavors les escoles bressol les que van fins l’espai físic on s’ubica Lab_06 a Manresa.

La directora de la llar d’infants Rosaura Terrades, Mari Carmen Fernández, es mostra molt satisfeta amb els resultats que està donant aquest projecte: “Ens agrada molt de cara a l’infant perquè la ciència és assaig i error i nosaltres tenim una mirada de l’infant capaç que fa moltes coses i aprèn mitjançant precisament l’assaig i l’error, volem que els infants experimentin perquè d’aquesta manera aprenen molt”.

Fernández, tal i com també fa Llebaria, posa l’accent en el paper de l’adult en aquest projecte que “no és el d’ensenyar, sinó que fa una proposta en la que l’infant és lliure d’escollir i, per tant, l’aprenentatge és de l’infant que es converteix així en protagonista del seu propi aprenentatge. L’adult està només per acompanyar a l’infant i per oferir-li aquestes propostes”.