El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu mantenir les vendes de panellets de l’any passat. Des del gremi apunten que les pastisseries vendran uns 11 milions d’aquest dolç típic català, sent fins i tot superior si «arriba un fred generalitzat». Sobre els preus, l’associació remarca que es preveuen els mateixos que l’any passat pel fet que «l’escalada inflacionista» s’ha estabilitzat.
El Gremi precisa que el panellet de pinyó segueix sent «el rei», i se n’esperen vendre prop de sis milions d’aquesta varietat, però també n’hi han de cafè, ametlla i coco. A més, «cada any se’n creen de nous o se’n recuperen», com ara els panellets del músic, de llimona i festuc i o els de tè verd, rom, cirera, tiramisú i xocolata, entre d’altres.
Els origens
Els primeres referències històriques sobre els panellets les trobem a partir del segle XVIII. En aquella època era típic, especialment en els entorns rurals de Catalunya, però també d’Aragó i de València, preparar uns dolços fets amb massapà i fruita seca que s’oferien com a ofrena als difunts, sigui a l’església o al cementiri, coincidint amb la celebració de Tots els Sants. Igual que passava amb altres elaboracions dolces, els panellets eren beneïts pel mossèn i posteriorment es menjaven a casa en companyia de la família i en memòria del difunt. Cal tenir present que era bastant comú fer vetlles tant per al dia de Tots Sants, com el Dia dels Difunts, el dos de novembre, de manera que l’alta aportació calòrica dels panellets els feia ideals per a tenir l’energia suficient com per a passar tota la nit.
Hi ha qui diu que el fet de ser un aliment que té una llarga durada el relaciona també amb el concepte d’eternitat i de record als difunts. Així doncs, la tradició dels panellets uneix els dos components típics dels menjars associats a les celebracions, la part simbòlica, com a ofrena, i la part de vinculació amb els fruits de la temporada, concretament de la fruita seca, que just s’ha acabat de recollir.
