Eva Comas
Eva Comas, amb el seu llibre sobre Mercè Rodoreda

L’escriptora gavanenca Eva Comas acaba de publicar un estudi sobre Mercè Rodoreda titulat “El somni blau. Estudi dels somnis en la narrativa de Mercè Rodoreda”. Es tracta de la primera anàlisis que es fa dels somnis en la prosa de la famosa autora de “La plaça del diamant”, i l’ha publicat la Fundació Mercè Rodoreda i l’Institut d’Estudis Catalans.

Comas ha estudiat tota l’obra de Rodoreda, “tant els llibres més desconeguts com potser les seves tres obres més estudiades, “La plaça del diamant”, “Aloma” i “Mirall trencat”. En totes “es pot trobar molta simbologia, i com que ella era una lectora voraç gairebé en les seves obres ressona la literatura universal”. Per fer-ho, i com que el tema era prou innovador i interessant, Comas va rebre una beca de la Fundació Mercè Rodoreda que li ha permès durant gairebé dos anys estudiar els somnis en l’obra de l’autora. Per fer-ho, “he agafat tota la obra i m’he llegit totes les novel·les i tots els contes diverses vegades per tal de buscar exact6ament els passatges on hi ha somnis, i de fet al llarg de tota l’obra he trobat 55, alguns sí que explicats en una línia, però la majoria són somnis als quals se’ls concedeix molta importància”.

L’aspecte dels somnis “efectivament és un dels que no s’hi ha parat prou atenció. Des de que es va fer famosa als anys 60, els estudiosos han sabut veure que l’univers oníric de Rodoreda és molt important, que té una prosa onírica, però tothom s’havia quedat aquí i ningú havia entrat a veure quants havien, com eren com estaven relacionats amb tota la seva obra en general. En aquest sentit, ha estat un repte perquè era una cosa que ningú havia fet abans”.

L’estudi que ha fet Comas “no és psicoanalític perquè no és el meu camp, el meu camp és la literatura, i per tant he fet una anàlisis literària on he buscat els elements que apareixen en els somnis, i he mirat com estan relacionats amb els mateixos elements però del món de la vigília, l’autora presenta els mateixos elements en els dos mons però a cada món els explica de manera diferents”.

A la seva primera obra, datada l’any 1931, és “Soc una dona honrada” i allà “ja hi apareix el món dels somnis, és una obra on s’interessa per l’espiritisme i l’inconscient. Jo intueixo que, com que li agradava molt Kafka, i Kafka és un autor que té molt interès per la perspectiva de l’estranyament, que ben bé no saps si allò que llegeixes és un somni o no, l’interès de Rodoreda està relacionat amb aquest escriptor”. De totes maneres, i com que Rodoreda beu de tantes fonts diferents, “també es pot veure “L’Odissea”, una obra on hi ha molts somnis, i de fet sabem, perquè ho va deixar constatat en les seves cartes i ho va dir en entrevistes, que llegia també autors no només de narrativa sinó també d’assaig que parlaven dels somnis”.

Comas ha arribat a la conclusió de que “els somnis no són pas accessoris en l’obra de Mercè Rodoreda. Per exemple, probablement a “La plaça del diamant” no es recorda d’entrada que hi ha molts somnis a dins de la novel·la, n’hi ha fins a sis, tres dels quals estan dedicats als coloms, que són molt importants en la història. I a més, entrant una mica més en l’obra, veiem que aquests tres somnis sobre coloms estan lligats per sota de la trama, com si fos un somni que la protagonista té de manera recurrent i que transcorre en paral·lel a la història principal”.