sorra
El litoral metropolità ha perdut gairebé 500.000 m3 de sorra entre 2013 i 2017

El litoral metropolità barceloní ha perdut gairebé uns 500.000 m3 de sorra entre 2013 i 2017. És una de les principals conclusions d’uns estudis que s’han exposat a la jornada “Platges amb futur: Jornada tècnica sobre l’estabilització de les platges al Delta del Llobregat”, celebrat aquest matí a l’Hotel AC Gavà Mar.

La trobada divulgativa i de debat ha estat organitzada entre l’Ajuntament de Gavà i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Allà s’han presentat diferents estudis previs a un futur pla d’estabilització del litoral metropolità. La jornada ha comptat amb diferents tècnics i experts en regressió litoral , representants de totes les administracions competents, i investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), o el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà, ha assegurat que aquest “és un problema que ens preocupa, portem molt temps ja fent estudis sobre quines són les causes que provoquen aquest fenomen  de la regressió que no només afecta a Gavà, sinó també a altres indrets tant de la costa barcelonina com catalana i espanyola. El que passa és que, evidentment, la nostra és una platja metropolitana que té un ús social intensiu, i a més suposa un dels nostres valors naturals, mediambientals i econòmics, així que pensem que cal actuar, cal adoptar noves mesures que permetin revertir aquesta situació o com a mínim estabilitzar les nostres platges”.

Una de les principals mesures que “ara estem plantejant amb l’AMB és una fórmula semi-rígida de situar dics dins del mar, aquesta és una de les mesures però sobretot nosaltres el que estem reclamant és que es tingui en consideració tot el conjunt i a partir d’aquí s’abordin models i experiències que ja estan funcionant en altres països i que aquí potser ens ajudarien, com a mínim, a estabilitzar les nostres platges”.

L’alcaldessa ha posat de manifest, una vegada més, que aquest fenomen de la regressió de les platges “és evident que té un impacte econòmic important, si perdem la nostra platja nosaltres perdem un dels actius més importants de la nostra ciutat. A més aquí hi ha un barri residencial, no només estem parlant doncs d’una pèrdua econòmica sinó que aquí hi ha gent que hi viu, gent que la tanca de la seva finca està tocant la platja i que, com es pot veure aquí al costat, ha de posar sacs de terra per assegurar que l’impacte de les onades no afecti a les seva finca”.

En la jornada d’avui s’han presentat algunes conclusions interessants en relació a tot això. Primer de tot, s’ha explicat un estudi que s’ha portat a terme per tenir coneixement sobre la part submergida de la platja, a través de les batimetries, i també per tenir una radiografia de la part emergida, a través dels registres mensuals de l’amplada de les platges. A partir d’aquest estudi ja se sap que, en 5 anys entre 2013 i 2017, s’ha produït una pèrdua sostinguda i significativa de sorra en el litoral metropolità que assoleix gairebé 500.000 m3.

En segon lloc, s’han exposat els estudis previs al pla d’estabilització, que han permès tenir una primera radiografia de la dinàmica i els processos de tot el litoral metropolità. La conclusió que se’n deriva és l’existència d’un sistema de barres naturals de sorra submergides que es troben a 200 metres de distància de la línia de costa, tenen 1,5 metres d’alçada, i es disposen al llarg de 20 km, des de la desembocadura del Llobregat fins a les Botigues de Sitges. Sortosament, aquestes barres sorrenques protegeixen de forma eficaç la platja en el moment en què es troben presents, ja que els models han detectat una relació directa entre l’absència de pèrdua de sorra i la presència d’aquest sistema sorrenc submergit. No obstant, cal determinar amb les pròximes investigacions el comportament i dinàmica d’aquest sistema de barres de sorra i saber si és permanent o fluctuant.

Per últim, una altra dada interessant  que s’ha presentat avui són els registres mensuals d’amplada de les platges metropolitanes entre el 2001 i el 2019. Aquests registres han posat de relleu una dinàmica molt complexa, amb onades regressives que es mouen de nord a sud, i amb episodis d’erosió que no sempre es corresponen amb els temporals més forts.

Ramon Torra, gerent de l’AMB, ha explicat a tot això que les mesures que s’hagin d’adoptar davant aquest escenari “passen per l’estabilització de les platges, però és un projecte que ha de ser de consens ampli entre les diferents administracions, no només les locals i els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sinó també la Generalitat de Catalunya i molt especialment el Ministerio para la Transición Ecológica. Torra ha destacat que l’actual programa de l’AMB va en la línia de col·locar uns tubs de malles tèxtils que han de permetre minimitzar els efectes dels temporals.

PUBLICITAT