Gavà ha viscut aquest dimecres un emotiu acte de memòria històrica amb la instal·lació de dues llambordes de memòria, o Stolpersteine, en record de Baldiri Ventura Ventura i Josep Castejón Pérez, veïns de Gavà, que van ser deportats i assassinats als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial. L’homenatge va ser organitzat per l’Ajuntament de Gavà, amb el suport d’entitats memorialistes, el Memorial Democràtic de la Generalitat, la Diputació i familiars de les víctimes, i forma part del projecte europeu impulsat per l’artista Gunther Demnig, que recorda les víctimes del nazisme davant dels llocs on van viure.
La primera llamborda s’ha col·locat al parc de la Torre Lluc, als peus de la placa memorial de l’Holocaust, en memòria de Josep Castejón Pérez, qui va ser regidor de l’Ajuntament de Gavà i va morir assassinat al camp de concentració de Mauthausen-Gusen el dia de Nadal de 1941. En aquest cas, no s’ha col·locat davant de la casa on va viure, perquè la família ha preferit situar-la en aquest espai. A l’acte van ser presents dos fills de Josep Castejón i un dels nets, en Pere Serradell Castejón, que va afirmar que «la sensació és d’emoció. Després de 84 anys podem portar, simbòlicament, l‘avi a Gavà, on havia estat regidor. Per la família és una gran alegria, tant per a fills com per a nets, poder tenir aquí l’avi i el pare«.
En l’homenatge van participar també alumnes dels tres instituts públics de la ciutat, llegint poemes i reflexionant sobre la importància de conèixer la història perquè no es torni a repetir. La professora del Bruguers, Anna Via, va explicar que estan «fent un projecte en què treballem el feixisme i s’intenta, a segon de batxillerat, anar a veure un camp de concentració, que és el de Buchenwald. Això va sorgir fa uns 10 o 11 anys, i vam aprofitar que hi ha una assignatura a primer de batxillerat que es diu ‘problemàtiques socials‘ per enfocar-ho cap al cantó de la memòria històrica i de l’estudi de què van ser els feixismes, la crisi dels anys 30, i relacionar-ho amb l’actualitat«. Segons el professor de l’institut escola Gavà Mar, Dani Fernández, al centre han «treballat una mica el projecte Stolpersteine, i el que hem fet és participar mitjançant dos poemes. Hem dedicat un al Josep Castejón i l’altre al Baldiri Ventura, explicant una mica la seva història, la seva biografia i, a partir d’aquí, fer aquesta tasca de memòria que és tan important pels joves, perquè són el futur«.
La segona llamborda Stolpersteine s’ha col·locat al carrer de Sant Nicasi, on va viure Baldiri Ventura, qui va servir durant dotze mesos en el cos sanitari de l’exèrcit republicà. Ventura va ser deportat a Mauthausen-Ebensee l’any 1944 i assassinat el 23 de maig d’aquell any. La seva neboda, Montserrat Costa Ventura, va dir que «com a persona i com a família bastant propera, això agrada, que se’n recordin, més que res que hi hagi un record aquí«. El seu marit va afegir que «el que van viure i patir aquesta gent és una cosa que és interessant de conèixer, perquè van patir molt en aquella època«.
Aquests homenatges han coincidit amb la commemoració, aquest 10 de desembre, del Dia Internacional dels Drets Humans. L’alcaldessa, Gemma Badia, considera que la feina per no perdre la memòria és vital per garantir els drets humans en una època en què estan especialment amenaçats: «Qui no coneix la història està condemnat a repetir-la. Per tant, és important que avui es conegui la història, que posem en relleu tots aquests homenatges i reconeixements, i conèixer cadascun dels minuts de la història que ens van portar cap a situacions com l’Holocaust. Penso que el missatge principal és que no podem permetre que la història es repeteixi, que hi hagi aquest rebuig dels drets humans i aquesta xenofòbia i que, al final, aconseguim que no es faci aquest camí que sabem cap a on va«.
Aquests no són els dos únics gavanencs deportats i assassinats als camps de concentració nazis. Francisco Sánchez Arias, cap dels carabiners de Gavà els anys 36 i 37, també va ser deportat i assassinat a Mauthausen-Gusen, i s’està treballant per localitzar els seus familiars.
