Després de gairebé 40 anys oferint àpats al bell mig de Gavà, el restaurant Major 36 tanca les portes definitivament. En el seu últim dia, els mitjans municipals hem compartit amb els propietaris, el Manel i la Rosa, unes hores importants en la seva vida i en la de molts gavanencs i gavanenques, que de ben segur trobaran a faltar els meravellosos plats que s’han servit en aquest establiment. Ambdós miren enrere amb nostàlgia, però estan preparats per afrontar una nova etapa en la seva vida, amb menys feina i més temps per gaudir d’altres plaers de la vida. «Tenim el cor dividit«, diu la Rosa Pugès; «per un cantó estem desitjant poder gaudir d’una vida més enllà del món laboral, que estem supercontents, tenim molts projectes. Per l’altre… és que és tota una vida i és un projecte molt personal, sobretot del Manel, que és el cuiner. També tenim salut, que és molt important, i els anys que ens quedin sempre estarem vinculats amb aquest món». El Manel Armengol no ha tingut temps de fer-se a la idea d’aquest canvi de vida que tenen a tocar, i explica que «no soc massa conscient que estem acabant. El ritme de la feina ens ha portat a no tenir temps de pensar… Demà ja veurem què farem; ara, de moment, acabem bé».
Tant la Rosa com en Manel confessen que el que més trobaran a faltar serà el tracte amb els clients que, en alguns casos, han esdevingut amics, gairebé família: «Nosaltres hem viscut coses amb clients molt bones; gairebé totes les celebracions, totes les seves bones vivències, però també els hem donat suport amb algunes que no han estat tan bones. Aquest és un restaurant petitet, familiar, no és exactament com un restaurant normal. Aquí acabes venint dues o tres vegades i formes part de la nostra família. I això és potser el que ens pesa més».
El principal motiu del tancament és que no hi ha relleu generacional, ja que les filles dels propietaris han escollit camins diferents que no tenen a veure amb el món de la gastronomia i la restauració. Així que, com diu el Manel, «si toca, toca, i ja està».
Ambdós les han viscut de tots colors en aquestes quatre dècades, però es queden amb l’estima que estan rebent per part de tothom en aquesta última etapa. Segons la Rosa Pugès, «totes han sigut molt xules; n’hi ha hagut de molt dolentes, també, èpoques molt dificultoses, de pandèmies, de crisis… Però això ja ha passat, ho hem superat, i ara estem gaudint d’aquests últims mesos, que estan sent de retorn d’estimació de la gent, i de fer-te sentir bé. Això ens fa pensar que ho hem fet força bé». El xef està totalment d’acord, i confirma que «aquest final és fantàstic, està molt bé. Tots estem donant aquí al màxim; els treballadors, la gent de casa, que porta molts anys amb mi, i la gent d’aquí també t’agraeix, et saluden, et fan una foto… Ara em conviden a mi a fer un esmorzar, a anar un dia a casa… Aquesta etapa està sent molt maca».
I nosaltres ens alegrem que estiguin gaudint d’aquest epíleg del llibre del Major 36, tot i que ens deixa una mica orfes. Rosa, Manel, ens veiem per Gavà!
