El music gavanenc Marc Grau Jr. ha presentat el seu segon disc, “Verbena”. Ho va fer divendres passat a la sala Sidecar de Barcelona, on va tocar les cançons d’un disc on, per primera vegada, canta en anglès i també en català, la seva llengua materna. El music ens ha explicat que aquesta decisió ve per “una necessitat de treure’m urgentment aquestes cançons de sobre, gairebé me els estava fent a sobre”, però recorda que “ja tenia una cançó en català, per exemple, de l’any 2013, és a dir, sempre he anat composant en català, el que passa és que composar consisteix en agafar oportunitats que et venen al damunt, i en aquest sentit no he estat massa llepafils amb l’idioma”.
Grau Jr. creu que “cantar en català fa una mica més de mal, no he trobat la mateixa veu en català respecte a la que tinc en anglès, en català soc molt més prosaic i bastant més directe”. De fet, considera que les seves cançons en català “definitivament no són un producte final, són un work in progress. És difícil perquè les inflexions són completament diferents, tot i que a nivell fonètic són bastant semblants i compartim molts sons en els dos idiomes, però és en la mètrica on el català t’enganxa”.
“Verbena” és, segons Grau Jr., “un disc de transició perquè l’hem fet i refet tres vegades, com aquell que diu”. El músic es refereix a un període de gairebé sis anys, des de 2017, en el que va publicar uns singles que havien de precedir un disc que, amb la pandèmia, va quedar truncat fins a finals de 2022, que és quan finalment va poder gravar “Verbena”. Per tot això, també és cert que el disc “és molt més eclèctic, hi ha diferents estils barrejats dins d’un concepte paraigua que és el de la revetlla”.
La gravació del disc va tenir lloc a l’estudi Mi casa teléfono, que és a Vilanova i la Geltrú i és també on el gavanenc va gravar el seu primer àlbum. Segons Grau Jr., “vaig escollir aquest estudi perquè era com tornar a casa i estàvem còmodes, després de tots els maldecaps de la pandèmia volia recuperar una mica les sensacions del primer disc, tot i que va ser molt diferent perquè la gravació del primer disc va ser molt pausada i la d’aquest ha estat “con la hora pegada al culo”. Vam gravar durant 10 dies a la passada tardor”.
Grau Jr. treballa bastant apartat dels circuits convencionals, però és conseqüent amb la seva manera de publicar discos: “No hi ha escenes pel que jo faig i m’ho haig de fer tot jo. No estaré en festivals, tampoc entraré en circuits de festes majors, és molt complicat que arribi aquí degut a la meva proposta. I jo ho entenc, els representants treballen amb unes certes necessitats que nosaltres, al menys a dia d’avui, no cobrim. És el mateix motiu pel qual no toco la guitarra amb altre gent, només ho faig amb gent que em cau bé o que me la crec, generalment són les dues coses a l’hora”.
Respecte al directe de presentació a Sidecar, Grau Jr. confessa que “la finor amb la que juguem en el disc costa de trobar-la en directe perquè ens va la marxa moltíssim. De fet, jo faig sempre la mateixa broma: vine a veure a un cantautor i surt d’allà amb acúfens, és a dir, és un concert de rock, i per molt pop-folk que vulguem fer al final acabem sempre fent un concert potent, la cosa intimista ens dura tres cançons i després ja s’acaba”.
La pregunta pel seu pare, l’enyorat Marc Grau, és gairebé obligada. Segons Grau Jr., ser fill de qui és “resulta fàcil per unes coses i difícil per altres. Però la realitat és que el meu pare porta 24 anys mort, i és molt difícil que una persona morta influenciï en la teva carrera. A més, les comparacions em donen bastant igual, jo soc un mico tocant la guitarra”.
