Per què vau decidir incorporar-vos a l’acord “Més que mai, Gavà”?
Vam veure una molt bona oportunitat per treballar per les entitats socials. Si no som l’entitat social més gran de Gavà, hi estem a prop per nombre de socis i actuacions i ho veiem com una bona oportunitat perquè se’ns conegui més i per créixer. Crec que ara mateix les entitats socials ho estem passant malament i que totes en sortim una mica enfortides és el millor per a tothom.
Què hi voleu aportar?
El nostre coneixement, el nostre dia a dia i les ganes d’innovar que tenim. I és que, al final, només ens en sortirem d’aquesta si aconseguim reinventar-nos.
Creus que hi ha ganes de participar-hi?
Espero que sí. Perquè totes tenim ganes de tirar endavant i de poder fer les activitats que fèiem abans de la Covid-19.
I com creieu que ha de ser aquest Gavà que s’ha de reactivar?
Per a nosaltres, ara per ara, està sent una època molt complicada. Treballem amb les persones que són la part més vulnerable davant del virus: la gent gran. Hem de tenir el centre obert perquè som una necessitat social, però no el podem tenir al 100% de la capacitat i tenim les mateixes despeses amb la meitat d’ingressos. Així que hem d’aconseguir alguna fórmula per refer-nos i poder arribar a totes les persones a les quals arribàvem abans. Ja ateníem un percentatge petit de la nostra població diana com per ara reduir-lo encara més. Tenim la sensació que estem fent la feina a mitges.
I com creieu que es pot recuperar això?
De la mateixa manera que s’està planificant de cara a l’inici del curs vinent a les escoles. Nosaltres, i totes les entitats socials, hauríem de poder accedir a uns espais alternatius més grans per poder atendre tota la població. Si no puc tenir tothom al centre, necessito un altre espai. I, com nosaltres, Adisga, la fibromiàlgia, l’esclerosi… Totes ho necessitem.
Quanta gent ha quedat fora del centre de dia?
S’han quedat fora el 50% dels nostres usuaris. Estem oferint un bon servei perquè fem atenció psicològica i emocional via telefònica i amb videotrucades, però la meitat dels usuaris no poden venir al centre.
I com heu fet la tria?
Hem valorat les necessitats de cada família. Vam fer una enquesta general i, a partir dels resultats, hem habilitat els espais per acollir quatre persones per aula. Obrim els matins i dues tardes. No podem obrir la resta de tardes perquè no arribem a poder pagar els professionals. Estan venint els usuaris que no tenen amb qui quedar-se per temes de feina o els que, durant el confinament, s’han desorientat més o han tingut problemes de conducta.
Heu tingut cap cas de Covid-19?
Cap ni un. Dues setmanes abans d’haver de tancar el centre ja vam començar a posar en marxa les mesures que en aquell moment es coneixien: prendre la temperatura, més distància, més cura en la higiene de mans i res de visites. Vam fer-ho bé, però també vam tenir la sort que no hi va haver cap contagi a les famílies.
Unes mesures que ara seran més estrictes…
És clar. Hem posat dosificadors de gel per tot el local, els treballadors sempre porten mascareta i els usuaris les porten especialment en moments com el d’anar al lavabo. Però hem de pensar que els nostres usuaris no sempre entenen per què han de portar una cosa a la cara que els dificulta la respiració. Les visites tampoc entren al matí i a la tarda ho fan amb horari concertat… Tot és complicat, però és el que toca.
I com ho porten els vostres usuaris?
La tornada a la normalitat de venir al centre no els ha costat gens. Crec que les famílies han fet una molt bona feina ensenyant-los que han de portar mascareta al carrer, per exemple. Aguanten perfectament totes les hores al centre, s’ho passen molt bé, però sí que veuen estrany que ara hi hagi molta distància entre els uns i els altres. A més a més, sempre els rebíem amb una abraçada o un petó i això els va costar més d’assimilar. Però en aquestes setmanes han anat agafant la nova rutina i tot està anant molt bé.
Què heu fet durant el confinament de tres mesos?
Un cop tancat el centre, vam intentar ampliar el servei d’atenció a domicili. Més endavant els vam començar a fer arribar fitxes i activitats, els gravàvem vídeos fent gimnàstica o fisioteràpia… I, després, quan vam poder anar a domicilis, vam iniciar el servei d’estimulació cognitiva d’unes hores casa per casa. Això permetia que els familiars poguessin aprofitar per fer comandes i, a més, així els usuaris no empitjoraven el deteriorament. També ens vam trobar a usuaris que, de no moure’s, havien perdut massa muscular i vam agafar un especialista que anava també als domicilis per fer exercicis de recuperació. L’atenció psicològica també ha estat vital, especialment després del primer mes de confinament. Moltes famílies necessitaven parlar i que els donéssim pautes.
Vau, fins i tot, ampliar el vostre paraigua més enllà de l’Alzheimer…
Sí. Vam considerar que havíem d’atendre tota la gent gran de Gavà que ho necessités. Vam obrir un servei de compres i els nostres treballadors anaven al súper i portaven a les cases tot allò que calgués perquè aquesta població més vulnerable no s’hagués d’exposar mai al virus.
Com canviarà el virus activitats com, per exemple, la caminada que feu cada tardor?
La volem mantenir i, per força, li haurem de donar un nou format. Encara ho estem rumiant i, potser, fem una caminada en línia on tothom pugui sumar els seus quilòmetres i donar-nos un cop de mà. Us en parlarem ben aviat, segur.
També heu iniciat una campanya per recaptar diners implicant-hi empreses…
Són microdonacions que per a una empresa no és gaire però que per a nosaltres suposa molt perquè la suma de tot plegat acaba sent important. Ara, per cert, estem preparant un catàleg d’allò que fem perquè qui faci donacions pugui veure on van a parar els seus diners.
I qui vulgui fer una donació particular?
Es poden fer a través de Bizum. Poden trobar totes les dades al nostre Facebook i donar el que vulguin. Els estarem molt agraïts perquè ho necessitem més que mai.
Com veieu el futur?
Crec que ara mateix no ens podem permetre el luxe de tancar-ho tot de nou. Així que ho vivim amb neguit, però mirem de ser positius i crec que ens en sortirem.
BIOGRAFIA
Meritxell Milian és logopeda i treballa per a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres Demències, la FAGA, des del 2003. Abans no havia tractat mai amb malalts d’Alzheimer, però el repte ha resultat tot un èxit. Així, a poc a poc, ha anat integrant-se en el dia a dia de l’entitat i participant-hi com a integrant de la junta, tresorera i, actualment, directora. La FAGA ja compta amb 23 anys de vida i amb una cinquantena llarga de malalts que reben tallers d’estimulació al centre de l’associació. Amb la pandèmia, però, i després de tancar durant tres mesos, han hagut de reduir dràsticament la xifra d’usuaris que poden atendre. Amb aquest panorama, l’entitat és de les primeres que va respondre a la crida de l’Ajuntament i es va sumar a “Més que mai, Gavà”. L’acord de ciutat ha fet les primeres passes i comença ara un procés participatiu que tindrà molt presents les necessitats de les entitats socials com la FAGA o tantes altres que treballen a Gavà.
