Mike Anane
Anane, amb Riba (esquerra) i Zamorano (dreta), aquest matí a l'Ajuntament de Gavà

“Només al voltant del 10 o el 20% dels residus electrònics de tot el món es reciclen apropiadament en els seus països d’origen. Així que la pregunta és: a on va a parar el 80% restant? La resposta és: a països com Ghana”.

Aquesta esfereïdora dada és una de les que ha aportat avui el periodista i activista mediambiental Mike Anane en la seva visita a la ciutat de Gavà. Anane ha qualificat aquesta situació, que es viu a molts països en vies de desenvolupament, com un “malson, l’exportació il·legal de residus electrònics és una tragèdia, una catàstrofe que no hauria d’estar passant”.

Mike Anane porta més de 20 anys investigant i documentant l’enviament il·legal d’escombraries electròniques des dels països del Nord global a Ghana. Anane ha estat guardonat amb l’United Nations Environment Programme Global 500 of Honour, i la seva visita s’emmarca dins del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

Anane, en declaracions als mitjans de comunicació locals, ha destacat que és molt important aquesta oportunitat que té avui de dirigir-se als joves perquè “ells tenen una responsabilitat com a consumidors, participen en aquest consumisme, o influeixen als seus pares per tal que els comprin dispositius nous. I aquest consumisme desmesurat porta a l’explotació il·legal de brossa electrònica. Per tant els vull conscienciar sobre la necessitat de no canviar o comprar un dispositiu mòbil si el que tenen encara funciona”.

Per tant, segons l’activista, és important que els joves “siguin conscients dels problemes que envolten la brossa electrònica. Globalment produïm sobre 50 milions tones de brossa electrònica cada any, i entre 600 i 800 contenidors de brossa electrònica són buidats a Ghana cada mes de l’any. Els joves han de saber això, se’ls hi ha de dir que els joves que treballen en aquests abocadors a Ghana, desmuntant i cremant aquests dispositius, tenen edats que oscil·len entre els 16 i els 14 anys, fins i tot alguns en tenen només 7 anys. Els joves d’aquí han de saber que els joves a Ghana, joves com ells que haurien d’estar estudiant, treballen desmuntant brossa electrònica per extreure i vendre alguns dels seus components”.

Aquest és, doncs, “un problema mediambiental, però també és un problema de salut pública i un problema de drets humans. La gent jove, tota la població de fet, està rebent l’impacte de l’exportació il·legal i abocament de brossa electrònica, i haurien no només de preocupar-se per això sinó que també haurien d’unir-se en la cerca de solucions”.

I què podem fer els ciutadans davant això? Anane no dubta que molt: “és molt important pressionar als fabricants per tal que aturin l’obsolescència programada, que és deliberada i que acurta la vida útil dels dispositius electrònics per obtenir més guanys. Crec que els ciutadans podem pressionar als líders polítics per tal que implementin mesures, lleis i normes encaminades a tenir sota control als fabricants”. I és que, tal i com recorda Anane, “els fabricants haurien de ser responsables del cicle de vida sencer dels productes electrònics, des del disseny, la producció, i fins que arriben al final de la seva vida i han de ser reciclats adequadament”.

Anane ha ofert una xerrada als 15 alumnes del Programa de Formació i Inserció (PFI) de comerç que estudien al Casal de la Gent Gran de Can Tintorer. Anane, abans d’aquesta xerrada, ha estat rebut a l’Ajuntament per la tinenta d’alcaldessa de Benestar, Ester Zamorano, i la regidora de Drets Humans i Cooperació Alba Riba.