L’escriptor Miquel Martín estarà aquest dijous, 15 de desembre, a les 10.30 hores, a Gavà per presentar el seu llibre “La Drecera” aprofitant la seva participació en el Club de Lectura de la biblioteca Josep Soler Vidal.
L’autor és llicenciat en Filosofia, ha treballat en l’ensenyament i de gestor cultural, però des de fa uns quants anys afirma que es guanya la vida escrivint: “Combino l’escriptura amb tallers d’escriptura, clubs de lectura, dono xerrades, alguna col·laboració en premsa, però tot entorn de l’activitat literària”.
La Drecera
El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida. La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística, i reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les arrels d’un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a la vida adulta.
Martín precisa que la seva idea era explicar aquest relat “amb els ulls d’un infant” i retrata “uns elements que em toquen molt de prop, que són el paisatge, la naturalesa de l’Empordà, la transformació a pitjor d’aquest món d’on jo vinc. La novel·la és un intent de deixar constància d’un paisatge que ja no existeix. La gent de la meva generació, de 50 anys, som els últims que hem viscut aquest Empordà on encara hi havia les masies, els pescadors, aquesta vida molt lligada a la naturalesa. On encara podies anar a una cala pràcticament deserta en ple estiu, i agafar uns musclos i un pop i fer un arròs. Això avui és impensable”.
Així mateix afegeix que “també volia retratar el món superficial dels rics, que aparentment embadaleixen els joves però a mesura que ens fem grans veiem que és pura façana”
