Míriam Freixas publica el proper 5 de febrer la seva primera novel·la, “El bosc dins l’esquerda”. En el llibre es parla de “quan compleixes els 30 anys i comences a ser adulta, però adulta de veritat, quan la cosa comença a anar de debò”, ens explica la mateixa autora. “És el moment de tenir fills, de viure en parella, i a la protagonista, de cop, se li ensorren tots els plans que tenia a la vida i ha de tornar a viure de Barcelona a casa dels seus pares al poble”.
Tot i que no és un llibre autobiogràfic, el que viu la protagonista sí que està inspirat en “el meu procés quan tenia poc més de 30 anys i m’estava plantejant viure en parella. Llavors vaig haver de tornar a Gavà a viure amb els meus pares perquè no em podia pagar el lloguer a Barcelona. A la novel·la, però, tots els noms que hi surten són ficticis”.
Parlar d’aquest moment en concret, de complir els 30 anys i no veure complertes les expectatives, era molt important per l’escriptora gavanenca, que creu que no és una experiència que li hagi passat només a ella, sinó que és molt generacional: “Comences a buscar feina per muntar-te la teva vida, però el que trobes són feines relativament precàries, feines que no t’omplen però que són les que hi ha. Et deixes portar perquè necessites un sou mensual per pagar el lloguer, i arriba un dia en que t’adones que no ets la persona que volies ser”.
Freixas va començar a escriure “El bosc dins l’esquerda” amb 33 anys, i ara té 41. Tot i això, l’escriptora creu que els temes de la novel·la encara són vigents: “No és només la qüestió del lloguer, també parlo de molts altres temes com les amistats o el no encaixar en el camí tradicional de casar-te i tenir fills, que és una cosa que ens està passant molt a la generació millennial, entre els que hi ha moltes parelles que no tenen fills perquè no s’ho poden permetre, o gent que està sola que ha de triar entre tenir un sostre o tenir fills”.
“El bosc dins l’esquerda” el publica l’editorial La Campana, que pertany a la multinacional Penguin Books. El fet de que una multinacional s’interessi per publicar manuscrits originals en català no deixa de ser la conseqüència d’un moment molt concret: “Sí que és cert que hi ha un interès pel llibre en català, és un mercat molt petit però altres grans editorials també estan apostant per la novel·la en català. Crec que és un pas inevitable que tots els grans grups editorials que publiquen aquí s’interessin per tenir una cantera d’escriptors que escriguin en català”.
