Aquest dissabte, 14 de desembre, festivitat de Sant Nicasi, s’ha celebrat la Missa solemne en honor al copatró de Gavà, una tradició on durant l’acte religiós s’han beneït prop de 200 panets de Sant Nicasi, elaborats pel forn Righett, que a la sortida s’han repartit entre els feligresos.
L’origen d’aquests panets es remunta a mitjans del segle XVII, quan Barcelona es va veure afectada per una forta epidèmia de pesta. Els barcelonins fugien cap a altres llocs més sanitosos i els que no tenien tants recursos ho feien als pobles de les rodalies, on anaven escampant la malaltia. Per socórrer els refugiats, cada dia dos gavanencs recorrien les cases i les masies amb la finalitat de captar blat, civada, sal i llenya per alimentar els forasters. Lliuraven el que recollien a uns altres dos veïns que pastaven la farina i en feien panets, als quals s’afegia matafaluga, que era eficaç per guarir la malaltia. Un cop cuits, els portaven a l’església on eren beneïts pel senyor rector i, tot seguit, repartits.
A més a més, per tal de lliurar-se del contagi, els habitants de Gavà invocaren Déu per mediació de sant Nicasi i prometeren que si els alliberava de la pesta, farien fer una imatge del sant i que cada 14 de desembre la passejarien en processó pels carrers de Gavà.
L’epidèmia es va acabar i els gavanencs, agraïts, van demanar al bisbat que Sant Nicasi fos el segon patró de Gavà. Els nostres avantpassats van iniciar la tradició de guardar aquests panets durant tot l’any i se’ls menjaven quan estaven malalts. Només se’n partien un el dia de la festa. Tot menjant-se’l, el cap de casa recitava “Aquest panet no ens el mengem ni per gana ni per set, sols perquè ens doni l’enteniment ben complet”.
Consulteu aquí tota la programació de les Festes d’Hivern de Gavà
