Manolo Sierra, ànima de la boxa a Gavà i referent català d’aquest esport, ha mort aquest diumenge, 5 d’abril, a l’edat de 64 anys per la malaltia degenerativa que patia des de fa alguns anys.
Sierra va formar part de l’equip de Catalunya a finals dels anys 70 i principis dels 80, en una època d’enorme nivell en la boxa amateur nacional. El seu pas pels Campionats d’Espanya va deixar empremta en el rendiment col·lectiu del seu equip.
A Cadis 1979, va aconseguir una medalla de bronze que va contribuir al fet que Catalunya es proclamés campiona per equips. Un any més tard, a Melilla 1980, va tornar a competir entre els millors del país.
En tots dos campionats es va enfrontar al burgalès Jesús Matilla, amb repartiment de resultats: victòria en el primer i derrota en el segon, reflectint la igualtat i exigència d’aquells tornejos.
Després de la seva etapa com a boxador, Sierra va continuar vinculat al ring des del Club de Boxa Gavà, on va desenvolupar una important tasca com entrenador i mànager.
La seva figura va estar lligada a noms com “El Mortero” Figueroa, Jorge “El Pollo” Ramírez, Óscar Palomino, “Tito” López o Francisco Ureña, participant activament en la construcció de les seves carreres i consolidant-se com una figura respectada dins de la boxa catalana.
Però més enllà dels noms propis, hi ha un tret que tots coincideixen a assenyalar: el seu coneixement profund de la boxa. Sierra era un estudiós de l’esport, un home que coneixia els boxadors de diferents èpoques, que analitzava estils i que entenia el combat des de dins. No sols sabia de boxa, la interpretava.
