El cantant gavanenc Ricardo Marín publica avui dilluns el videoclip del seu nou single, Muere lentamente. Es tracta de “l’avançament del meu nou àlbum que encara no té forma, no està ni gravat, però la idea és treure tres singles d’avançament, que ja estan gravats, i tenir l’àlbum enllestit pels volts de maig”, segons ens ha explicat Marín.
Aquest nou àlbum tindrà un tret importantíssim en la carrera de Marín i és que, per primera vegada, ells s’encarregarà de tocar tots els instruments que sonen a les cançons: “Tret d’algun arranjament de metall o de corda, que no està a les meves mans, vull tocar tots els instruments i que el disc tingui un segell molt personal. No és que domini massa instruments com la bateria, però sí que ho puc fer i els puc tocar”.
El referent principal de Marín a l’hora d’aventurar-se a tocar tots els instruments del disc “és, per descomptat, Prince, que és un referent importantíssim i d’abast mundial. Jo soc multi instrumentista com Prince, sempre m’he defensat i he tocat des de petit molts instruments, el que passa és que finalment m’he dedicat a la guitarra i això és molt còmode. Ara vull donar aquest pas, tinc la curiositat d’indagar més enllà de la guitarra, vull tenir un so més personal i concret al disc, que tingui un caràcter nou”.
El disc, com és habitual en Marín, serà molt eclèctic perquè “barrejo moltes referències, fruit de tot aquesta barreja que es mou al meu cap i que es reflecteix en el disc, on de sobte passem d’una cançó com aquest single, que és molt Antonio Vega, a cançons més salseres o sons rockers i fins i tot rockabilly. Estic investigant en aquests sons i estils que tinc a dins, i això fa que a l’hora de composar no utilitzi només un camí sinó que intenti abastar més”.
Respecte a aquest primer single, el títol fa referència al poema atribuït falsament a Pablo Neruda, i que en realitat és obra de l’escriptora brasilera Martha Medeiros. Marín ens explica que “un dia estava navegant per Internet i em vaig trobar amb aquesta controvèrsia. A partir d’aquí vaig començar a llegir perquè la controvèrsia em va cridar molt l’atenció, vaig agafar la meva guitarra, vaig començar a desenvolupar la cançó, i en una tarda ja li havia donat forma”.
Del poema n’ha agafat el títol, òbviament, “he agafat també dues frases que m’agradaven moltíssim, però el títol és només el leitmotiv i he fet la meva pròpia adaptació que al final té poc a veure amb el poema, hi ha una part obscura que sí s’assembla al poema però després hi ha una part molt més esperançadora que també es reflecteix en els arranjaments”. Musicalment, per a la cançó “he utilitzat un arranjament de corda molt especial que em va ensenyar el gran Antonio Vega, és una afinació alternativa de guitarra”.
Al final, el missatge d’esperança que hi ha darrer la cançó és important: “En realitat tots naixem i morim, però l’important és que en el període en el que passen aquestes dues coses no ens oblidem de viure, que moltes vegades estem capficats en mil xorrades i sobretot molta gent perd molt de temps pensant en les malalties i en la por a morir. Especialment això sol passar quan un va complint anys i veu una mica més a prop el final del túnel, i crec que hem de reflexionar sobre aquesta qüestió”.
